Secció d'espeleo i barrancs de la UEC Tortosa

CANVI DE DATA PER L’HOMENATGE A JOAN SABATÉ GELADÓ

2012-03-17T14:19:00.000+01:00

Us informem que per motius aliens a la organització s’ha de canviar la data de l’homenatge.

Enlloc del 24 de març l’acte es farà la tarda del proper dissabte 17 de març a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, l’hora igualment la confirmarem més endavant.

Disculpeu les molèsties.

FERRADA TORMO DE LA MARGARITA - DESCENTS PEL BARRANC DE LA FOIX (TIVISSA)

2012-01-21T22:27:00.055+01:00

El dissabte varem realitzar una volta per Tivissa, concretament per les dues vies ferrades del Tormo de Margarita i descens per la via ferrada del barranc de la Foix. La volta es circular i en un parell d'hores es pot realitzar sense problema.

- Via Ferada Tormo Margarida: L'últim tram d'escalons es pot evitar per l'esquerra.

- Via Ferrada del Barranc de la Foix: Sobre el tercer tram del descens, escalons amb mal estad. L'últim tram es pot realitzar amb un rapel des de l'inici o des de la mitad del tram d'escalons, amb un rapel d'uns 15 m.

Tormo Margarida+descens B de la Foix

HOMENATGE A JOAN SABATÉ GELADÓ

2012-01-20T19:10:00.001+01:00

Som molts els que et recordem contínuament i volem compartir el teu record amb tota la gent que ho desitgi.

Hem decidit que la tarda del dissabte 17 de març et farem un homenatge, serà a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. L’hora d’inici la confirmarem més endavant.

Sabem que tu ens acompanyaràs, com fas cada dia.

PRIMERA GRAN INTEGRAL AL PORT - AVENC DE LLAMBRARS-

2012-01-15T15:51:00.001+01:00

INTEGRAL: Cavitat, avenc o cova, que te dos entrades a una distancia considerable una de l’altra.

Com no podia ser d’una altra manera aquest avenc el va trobar Joan Tiron, (quan vereu on està situat l’avenc ja entendreu per que ho dic), està situat a la vessant sud de la punta de Llambrars, a la zona del Montsagre de Paüls i es un avenc molt interessant, de formació tectònica, es una diàclasi que te durant tot el seu recorregut una amplada aproximada de 70 cm. o sigui prou còmoda, te una entrada gran i un primer pou molt bonic i ample de 15 metres. A la seva base es troben les restes dels primers exploradors ( mitja dotzena d'ovelles i un boc en esquella). Durant tota la cova es va notant una forta corrent d’aire el que ens fa albirar la il•lusió de que pot sortit alguna cosa molt gran, i així és ja que desprès de recórrer un centenar de metres aprox., tres pous un de 15 metres, un de 5 metres i un de 6 metres, i després de varies grimpades, alguns blocs inestables que ens fan patir una mica i com no pot ser d’un altra manera algun pas estret, SORPRESA troben la sortida a la meitat de la paret situada al nord-est de la punta de Llambrars. En resum es un avenc que te una mica de tot es una mica tècnic i sobretot que es la primera travessa espeleològica del port. Tota la cavitat està equipada en parabolts per a poder fer la travessa en doble corda. I quant surts fora per la entrada inferior encara no s’acabat tot ja que hi ha dos opcions per tornar al cotxe:

a) fer un ràpel fins al peu de la paret.

b) instal•lar una corda (la paret està equipada en parabolts) abans d’entrar a l’avenc i al sortit remuntar la paret uns 25 metres aprox. cap a la punta de Llambrars.

PD: Pròximament adjuntarem topografia i un petit resum de com accedir-hi

Va per tu "SABA"

FOTOGRAFIES DIA 1

FOTOGRAFIES DIA 2

LA FLAMA DE LA LLENGUA A COVA DE LES MERAVELLES

2012-01-13T14:02:00.001+01:00

Els nostres companys l'Espeleo Club Castelló, ens conviden a participar a l'acte que organitzen el día 11 de febrer, en motiu de la renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Castelló. L'acte es celebrarà a la Cova de les Meravelles.

Proposta:

Hola companyes i companys:

En aquesta carta l'Espeleo Club Castelló us convida a tots vosaltres a participar en un acte molt emotiu i reivindicatiu. El proper dia 11 de febrer al matí anem a fer una recepció a la Flama de la Llengua a la “Cova de les Meravelles” de Castelló. La idea és que participi tota la gent de l’Interclub espeleològic de Castelló conjuntament amb tothom que hi vulgui participar, tant si són espeleòlegs com si no ho són.

Com marca la tradició, Prada de Conflent, poble on és enterrat Pompeu Fabra, encén la flama de la llengua que duta per alguna de les entitats excursionistes del país arriba a Montserrat. Enguany ja en fa quaranta tres que se celebra la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, un acte reivindicatiu que simbolitza la voluntat de mantenir la llengua i que cada any organitza una entitat excursionista.

I és enguany, quan per primera vegada i per iniciativa del Centre Excursionista de Castelló, la Flama de la Llengua travessarà el riu Sénia i entrarà a la província de Castelló.

L'origen de la festa data del 1968, quan les entitats excursionistes van liderar als actes de commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Una comissió formada per una vintena d'entitats van organitzar la portada d'una flama des de la tomba del lingüista, a Prada, fins a Montserrat.

Van haver de passar dos anys perquè la festa es repetís i, des del 1970, s’ha celebrat ininterrompudament. Des de llavors, cada any, un grup excursionista diferent s'encarrega de coordinar la festa, que culmina a Montserrat amb la rebuda del pare abat.

I aprofitant que la Flama de la Llengua ve a Castelló, l’Espeleo Club Castelló, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Castelló organitzarà un acte de recepció de la Flama en una cova tan especial per a tots els castellonencs com és la Cova de les Meravelles.

La programació prevista serà encendre la flama a la boca de la cavitat i fer-li una recepció per part de tots els espeleòlegs, tant de la província de Castelló com d’altres indrets del País Valencià, de Catalunya o d’altres zones lingüístiques catalanes. Després entrarem a la sala d’entrada de la cova on es llegirà un fragment del “Tombatossals”.

Posteriorment els espeleòlegs federats poden fer un recorregut per dins la cova, fins la xemeneia, que és una altra boca que té la cavitat, portant amb ells la flama. Els que no estan federats o els que no hi vulguin entrar poden anar per fora fins la xemeneia per esperar la sortida de la flama. Així la flama realitzarà una travessa subterrània. La idea és gravar imatges de vídeo de la flama per dins de la cova.

A més d’aquest acte, se’n celebraran alguns més, entre ells destaca la pujada de la Flama de la Llengua al Penyagolosa, cim més alt de tota la zona lingüística valenciana. Més endavant ja us informarem més detalladament de tot el programa d’activitats.

Aprofito la present per saludar-vos cordialment.

¡¡¡ VISCA LA NOSTRA LLENGUA !!!

Luis Almela Agost (Espeleo Club Castelló)

Breu història de la Flama de la Llengua:

Des de sempre la nació catalana ha trobat en el foc l'element simbòlic que ha donat caliu a gran part de les seves manifestacions culturals, polítiques, festives... L'excursionisme fou un dels moviments arrelats al país que, en temps difícils, ha estat una font per la preservació i manteniment del bagatge cultural dels Països Catalans.

El 31 de març de l'any 1968, cinc entitats (Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore, Centre Excursionista Àliga, Unió Excursionista de Catalunya i Club Excursionista de Gràcia i Centre Excursionista de Catalunya) van unir la seva veu per a commemorar col·lectivament el centenari de la naixença de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Aquestes entitats obriren una nova via de concordança per tal de fer camí juntes amb aquesta iniciativa.

La proposta fou assumida per la totalitat del nostre excursionisme i el mes d'octubre es celebraren diversos homenatges. Es formà una comissió organitzadora amb la presència, a més de les entitats ja esmentades, de l'Agrupació Excursionista Pedraforca, Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Centre Excursionista de Terrassa, Centre Excursionista els Blaus, Centre Excursionista Sant Martí, Secció de Muntanya de la Cooperativa Pau i Justícia i la Secció Excursionista de l'Ateneu de Sant Just Desvern.

S'encarregà a l'escultor Rafael Solanic una llàntia per a Montserrat que mantingués perpètuament el foc encès el 12 d'octubre a la tomba del mestre a Prada: LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA. La filla del mestre Fabra -Carola- va procedir a encendre la Flama de la Llengua Catalana davant de la tomba -que es troba a Prada de Conflent- de l'eminent filòleg i rellevant excursionista; flama que fou portada per camins de muntanya fins al monestir de Montserrat, amb el qual s'encengué la llàntia votiva que va quedar instal·lada a l'altri de l'església que du la següent llegenda: Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l'esforç i mantinguda per la voluntat d'un poble.

La flama fou duta a peu de Prada a la muntanya meravella en el transcurs d'una setmana, vencent les dificultats sorgides de la dictadura. El 20 d'octubre fou possible pronunciar davant el pare abat les paraules: "sabem que el monestir la vetllarà amb amor, com ha vetllat sempre pels valors espirituals de la nostra terra". Foren 73 hores, amb 121 relleus a càrrec de membres de 21 entitats excursionistes.

Aquesta flama crema perpètuament a Montserrat i és renovada cada any. Cada mes de febrer, el poble català renova la Flama de la Llengua, que és duta cada any a Montserrat per una entitat excursionista diferent. Malgrat els intents i algunes voluntats obscures que han intenta apagar la flama, aquesta escalfa encara els drets d'un poble que vol ésser lliure.

AVENC DE L'ARCADA GRAN (FONT I SAGUÈ) / AVENC DEL TOPÒGRAFS

2012-01-09T11:15:00.006+01:00

Diumentge d’espeleologia al Garraf (Ordal): Membres de diferents clubs “UEC Tortosa, ESPEMO, Serra d'Irta” em realitzat l’avenc de l’Arcada Gran (Font i Saguè) i l’avenc del Topògrafs. El “Club Ontinyent” ha realitzat l’Esquirol.

Avenc del Topògrafs: Avenc amb una estretor al pou d’entrada. Cota - 45

Topografia de l'avenc del Topògrafs
Fotografies

Avenc de l’Arcada Gran: Realitzada per la via DIRECTA amb un pou de - 102 metres.

Topografia de l'Arcada Gran (Font i Saguè)
Fotografies

FERRATA ROCA BLANCA / MONTSIÀ / FAIXES TANCADES

2012-01-05T20:02:00.001+01:00

Amb el vent que estem tenint aquest dies a les nostres terres i per tal d’evitar que ens aixequés a volar, la millor opció per fer activitat a l'aire lliure, es buscar les zones arraserades. Així que l'activitat d'avui la em traslladat al Montsià: Via Ferrata del Roca Blanca / Montsià / Faixes Tancades.

L'AGULLA DE BOT

2012-01-04T09:30:00.004+01:00

Aquesta setmana per tal d'anar acabant les vacances del l'any 2011, ahir vam decidir realitzar la cresta que ens portaba fin l'Agulla de Bot. Dita cresta ens fèia passar per la Roca del Migdia, La Falconera i per finalitzar a l'Agulla de Bot.

Per accedir a la punta de la Roca del Migdia, vam decidir realitzar-la per l'extrem oposat de la canal que ens indicava el llibre, per això el temps se'ns va tirar a sobre, tras realitzar la punta de la Falconera i arribar fins al rapel, l'estomac ja ens deia que donéssem mitja volta.

L'Agulla de Bot

Assemblea general de la secció de Barrancs i Espeleologia.

2011-12-29T18:19:00.001+01:00

Com marquen les normatives el dimarts ens vam reunir per a realitzar l’assemblea de la secció. Entre altres temes tractats vam parlar del nou encarregat de material que ara serà Barquero, dels nous encarregats del blog, que seran Albert, Rafel i Helena. I de la pròxima vocal de la secció que serà Helena.

Ara tenim moltes feines entre mans i esperem poder arribar a fer-ho tot, i que els resultats siguin els que esperem o millors.

Sima de Otxabide, Torca del Carlista i Sistema del Rio Munio

2011-12-12T22:19:00.002+01:00

De pont per Euskadi i Cantabrià.

Aquest any, al no hi haure neu per començar la temporada, hem canviat de plans per a fer espeleo, ajuntem-nos així 3 Castellonencs, 2 Andorrans i 2 Catalans.

Ens trobem al poble de Areatza de la província de Biscaia, on l’ajuntament ens cedeix el frontó municipal per passar la nit del dimecres i dijous. Al dia següent ens endinsem al parc natural de Gorbeia, per visitar la Sima de Otxabide. La sima es troba penjada a la paret de Itxina, una vegada dins accedim per una petita galeria fòssil fins a la capçalera del majestuós pou de grans dimensions, una vegada a la base arribem a la cota -150m. Una vegada a baix fem una visita a la galeria Principal, la del Campament, la del Polp i Gorbea i Sifó terminal.

Els divendres anem a la vall de Karrantza, al karst de Rasines un dels millors de la península. La cavitat a visitar, es una de les grans clàssiques, la Torca del Carlista. Tenint la sala més gran d’Europa i la tercera del món, amb un volum de 115.000 metres quadrats. Accedim per un pou de 60m fins al sostre de la gran sala, on ens espera un pou volat de 97m, una vegada a baix visitem la cavitat a la cota -340, on hi han grans formacions.

El divendres i dissabte ens allotgem al càmping de Ramales. El dissabte anem fins a la petita població de Ason , per endinsar-nos per la Vall de Rolacia, 3h després trobem la torca de los Hombres. Una de les boques del la Travessa del Rio Munio, un quants pous enllaçats per bonics meandres i ens deixen a les galeries inferior, que en poc temps ens tornen a portar a l’exterior, per la boca de la Cueva del Rio Munio.

I per acabar el pont, el gran partit R.Madrid-Barça i al dia següent cap a casa.

Fotos Rafel:

Fotos Albert

BARRANC DEL COCÓ FONDO

2011-12-11T16:43:00.001+01:00

A les 8:00h ens hem trobat Helena, Ana, Rafel, Oscar Barquero, Jordi Ortiz, Miguel i jo per realitzar un barranc del Port, conegut per tenir una de les aproximacions més dures del massís. Després de deixar el cotxe de Jordi prop del Mas Francisquet ens hem dirigit amb la resta de cotxes a l’Àrea de lleure de la Vall. Allí, després de deixar el Mas Petrolí a la dreta, hem anat pujant per la Canal d’Enganyó. La pendent ha anat augmentant fins al punt d’haver alguna grimpada que altra. Per la dificultat i duresa de l’accés més d’un ja es pot imaginar qui va descobrir aquest barranc. Per suposat, el Sr. Tirón. Les sueres i l’augment de pulsacions han fet pujar els colors de cara de tots i, sobretot, els d’Helena, que a partir d’avui es coneix amb el nom de Heidi.

Un cop al barranc han començat els innumerables ràpels, un darrera l’altre fent cas de les lliçons dels grans mestres. Hem anat sense encantar-nos sortejant cadascun dels trams. Hi ha ràpels per a tots els gustos; més curts, més llargs, bruts, verticals, amb basses per esquivar... o no esquivar, com Rafel, que s’ha atrevit a sucar un peu. Un ràpel, un altre, uffff!! Això no s’acaba i ja són les dues de la tarde. Aix!! Els meus budells demanen teca. I això que n’hi havia que volien dinar al Pou de les Neus. ‘Quan queda?’ ‘5 minuts!!’ Sí, sí... Finalment, ens trobem amb un sender i decidim abandonar a falta de 3 o 4 ràpels. Sí, com se sent, ABANDONAR!!

El sender ens ha conduït al barranc de les Carroveres després d’esquivar la malesa, on Miguel ha deixat part de les malles del Lidel i jo el cavell per voler anar per una variant. Finalment, hem divisat el cotxe prop les 17:00h. I quina felicitat, veritat Ana? Amb Jordi al volant fent rallys per arribar a temps a portar la xiqueta al cine, hem pujat a buscar els altres dos cotxes a l’Àrea. Després, una part del grup ens hem quedat al Mas devorant entrepans, sense parlar.

En resum, ha estat un dia genial, on cadascú de nosaltres ha aportat lo millor; uns les seves aptituds barranqueres, altres cançons en un anglès perfecte i fins i tot n’hi ha hagut que s’han atrevit a reproduir capítols de Bob Esponja!! Quina xalera!!

By Maggie

FOTOS

Espeleo Alcalà de Xivert

2011-12-04T11:46:00.002+01:00

Ens hem trobat de bon mati amb els companys de l’Espemo i de ECC a la Salsadella per a fer una mica d’espeleo al terme municipal d’Alcalà de Xivert, concretament a la serra de Atalayas. Una vegada allà hem esmorzat adequadament i ens hem dividit amb dos grups per a poder realitzar l’avenc del Collet Roig i el de Mas d’Ascla. El primer d’ells, el més profund del terme amb una cota de -106m, però sense gaire interès i els segon de menor magnitud, però molt més atractiu.

FOTOS GILABERT

TOPO AVENC DEL COLLET ROIG

TOPO AVENC DEL MAS D'ASCLA

II tarda de la Imatge a St. Esteve de Sesrovires amb el teu record molt present

2011-11-07T17:53:00.002+01:00

Eren voltants de les tres de la tarda quan tumpare, tamare, tungermà, taiaia, mamare, mungermà, maiaia, Javi, Rafel, Helena i jo hem marxat cap a St. Esteve de Sesrovires, en arribar allà s’han afegit al grup Silvia i Jordi. Molts més haurien vingut, però les circumstàncies no els hi han permès. Hem anat a la II Tarda de la Imatge que organitza el GIRES, era un dels teus últims projectes pendents i no podia quedar sense realitzar-se, així que, tots junts hem anat a veure la pel·lícula de Cueto-Coventosa, la reina de les travessies sota terra.

Abans les 17h ja estàvem allí, l’Antoni ben aviat ens han vingut a saludar i en breu el Juan Miguel, els dono les gràcies per l’acollida, sempre és dur anar a un lloc que no coneixes i més en aquestes circumstàncies.

Als pocs minuts, una cara coneguda, l’Amancio, sempre recordaré el dinar que vam compartir els tres camí de Murcia. Ell presentava la peli “Expedición Trummelbach”, encara tinc fred ara, crec que com la majoria dels allí presents; milers de sensacions m’han envaït en veure aquesta filmació, és inexplicable.

Entre el primer curt, el documental del “20º aniversari del GIRES” i el de “Cenotes. El inframundo de Xibalbá”, arriben unes altres cares conegudes, el Ricard, el Carles i la Feli, no et pots imaginar l’apreci que els tinc, el fet d’abraçar-los m’omple d’energia.

Tots junts hem passat la tarda mirant les pel·lícules, la última la teua, com hem comentat en Javi, lo bo es deixa per al final. Tornar a sentir la teua veu encara fa que el cos em tremoli, però tot i això, el fet de sentir-te riure m’ha fet esclatar un rialla.

En acabar els passes, han fet entrega d’uns obsequis, com tu no el podies recollir ho he fet jo; Helena, Jordi i Rafel m’han acompanyat, però sé que tu també estaves amb mi i que d’alguna manera l’hem recollit junts. Com tu em vas ensenyar, els dos que som un, i ara més que mai.

Si m’he de quedar amb alguna cosa d’esta tarda, per mi el més important ha estat el fet de compartir el teu record amb algunes de les persones més importants de la teua vida i amb moltes altres que s’estimen la muntanya com tu ho feies.

Saps que sempre t’estimaré i que sempre caminarem junts!!!

Pili

Fotos>

Sortida de Calendari: Cova Urbana de Tarragona

2011-11-06T22:54:00.002+01:00

Aquest diumenge, ens hem desplaçat fins a Tarragona per fer la visita a la Cova Urbana, en la sortida anual d’espeleologia del calendari d’activitats de la UEC.

Una vegada a Tarragona ens hem trobat amb el Pep Bin Laden, a la Fleca 2000, un caferet de rigor i hem anat fins al nº32 del carrer Gasòmetre, on hem baixat a la planta -4.

Una vegada allí ens hem ficat els neopres, i per un pou des de un traster accedim a un antic aqüeducte Roma i poc metres després trobem un altre pou ja natural que ens deixa dins de cavitat, en una sala semi inundada. Hem fet un recorregut de visita per les sales inundades passant alguns sifons i per les galeries fòssils superior, repletes de fang on hem aprofitat per fer una guerra de boles de fang. A la sortida ens hem rentat amb una manega al traster i un altre cop a la superfície.

https://picasaweb.google.com/113070536491879738069/COVAURBANADETARRAGONA61111?authkey=Gv1sRgCP6e5932wOCubg#

https://picasaweb.google.com/110114163659285235997/61111CovaUrbanaDeTarragona#

Avenc lo Fornàs i MC101

2011-10-31T17:38:00.001+01:00

Hem aprofitat diumenge per fer dos avencs que teníem pendents, de mati hem anat a l’avenc Lo Fornàs, amb la segona boca més gran del massís del Port, aproximadament uns 20m de diàmetre. Esta situada prop de la Tosseta Rasa, l’aproximació més còmoda és des de les Foies. Te un pou de 20m i desprès per una finestra a mitja altura ens porta fins al cota màxima de -65m.

A la tarda hem fet MC101, avenc sense gaire interès, mes aviat de col·leccionisme, però combinable amb qualsevol de la zona.

https://picasaweb.google.com/113070536491879738069/AVENCLOFORNAS301011?authkey=Gv1sRgCMHJwarwl-KnGg#

https://picasaweb.google.com/113070536491879738069/AVENCMC_101301011?authkey=Gv1sRgCKTI8Kj1r-bD2wE#

https://picasaweb.google.com/110114163659285235997/301011AvencLoFornasIMC101#

Avenc de la Barcina

2011-10-24T18:02:00.002+02:00

Seguint en la línia de intentar tornar a la normalitat, hem anat a fer l’avenc de la Barcina, un dels avencs clàssics dels massís del Port.

Situat com diu el seu nom a la Barcina, l’accés es realitza des de la corba de la carretera de Caro, anterior del Coll del Vicari. Seguirem el sender un 1km i poc, fins arribar a una gran baguada, es localitza bora un pi solitari.

L’avenc te una profunditat de -142m, solament cal utilitza corda fins a la cota -100m aproximadament. La instal·lacions estan equipades amb fix; amb tensors químics, parabolts, longlife, spits i fins i tot una biga d’acer al pou d’entrada.

BARRANC DE L’AVENC

2011-10-17T21:00:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, per anar tornant poc a poc a la normalitat, tres membres de la UEC hem anat a fer el barranc de l’avenc.

Aquest barranc, que no té gaire interès esportiu, no ens ha decebut per l’entorn on esta situat i les panoràmiques que hem anat veient. És un racó del port poc conegut per a nosaltres i que ens ha captivat. Esperem tornar-hi per a seguir descobrint-lo, ja que hi ha altres barrancs que tenim pendents a la zona.

Barquero i Helena.

>FOTOS<

CP.6, -283m

2011-09-19T18:18:00.000+02:00

Boca d'entrada - Gatera Còsmica

Portejant els macutos a la gatera Còsmica- Gatera cota -100m

Aquest cap de setmana hem fet el primer contacte a la cavitat més profunda del Port, el CP.6 de -283m, dels quals solament hi ha topografia fins a -247m.

Una de les coses que ens feia més respecte era la gatera còsmica, ja es tracta d’una esquerda de 6m de llargària, amb rampa descendent i amb la sortida volada. Una vegada superada hem vist que no era tant com ens havien parlat, però tampoc per despreciar-la.

Varem continuar baixant per l’avenc fins a la cota -115m, ja que ens vam quedar sense més material, la intenció era poder arribar a la Sala de les Lloses. A la pròxima entrada intentarem arribar a la cota -247m.

Saleta de l'entrada- Boca de sortida

Pou de 17m - Topo

Avenc del Camí de Xàquera

2011-09-18T11:20:00.000+02:00

Situat al terme de Tivenys, per accedir anirem per la carretera del Perelló a Rasquera, i al quilòmetre 7,2 entrarem direcció a les pintures rupestres, per tot seguit agafar un encreuament a la dreta ja per pista de terra. Més endavant anirem a la dreta per toparmos amb una cadena, si està tancada caldrà començar a caminar per la pista fins arribar a un collet on surt una sendera clara a la dreta que és distingeix per sobre de la carena (de la cadena al principi de la sendera: 45min), seguirem la sendera per finalment trobar l'avenc al ben mig d'aquesta, clarment visible per estar tapat amb una reixa (30min de sendera fins l'avenc).
Coordenades (Datum ED 1950, fus 31T): 298.983m/ 4.533.259m/ 659m d'altura s.n.m.

Cal remarcar que l'entrada és bastant estreta i vertical, cosa que dificulta la sortida a la gent corpulenta, un cop superada, baixem una primera rampa i trobem un espit per instal·lar el primer pou, al poc anem trobant fraccionaments amb espit (4 en total), i cap al final cal utilitzar naturals per evitar els fregaments, així que cal preveure cintes o bagues.

Entrada:

Primer Pou:

Pou final:

Informació:

Info del espeleoindex

Fotos:

Fotos Saba

Fotos Rafel

Avenc de la Gana

2011-09-16T15:41:00.001+02:00

Aquest cap de setmana passat vam anar a visitar l'avenc de la Gana, al qual varem accedir des de Terranyes. L'entrada estreta d'ona pas a un magnific pou aeri d'uns 30m d'alçada, per després davallar dos petits pous més per accedir al fons, a la cota de -44,5m. Al pou d'entrada hi ha una finestra que permet accedir al mateix pou final amb unes formacions molt boniques i ben conservades.
Topo:

fotos:

accés:

Travessa i barrancs pels voltants de Bujaruelo.

2011-09-07T15:00:00.002+02:00

Aquest cap de setmana hem anat a la zona de Bujaruelo per fer espeleo i barrancs.

La travessa subterrania de la T1 a la Cova de Santa Elena ha estat l'escollida, el sistema d'Arañonera te varies entrades entre les quals per fer la travessa és pot accedir per la T1 o la A31 i sortir per la Cova de Santa Elena.

Ens hem ajuntat 3 espeleòlegs de la UEC Tortosa i un de l'Espeleo club Dinamic de la Ràpita, i amb un total de 4h 30min aproximadament varem realitzar la integral, on cal destacar que la majoria de pous estan instal·lats en fixe, i només va caler instal·lar corda al pou d'entrada i al P29.
Aquí teniu un petit trailer de la películ·la de la travessa:

Al sortir, com encara ens quedaben ganes de fer alguna cosa més ( degut a que fins al moment és una de les travesses menys exigents fisicament que hem tingut la sort de fer) ens varem ficar els neoprens per fer La Gorja de los Navarros, un barranc amb molt de nom però que a aquesta època no representa cap perill serios.

El diumenge vam continuar fent barrancs, el primer va ser la Garganta de Ordiso, i el segon el Barranc de Lapazosa, el primer amb un caudal normal sense ser perillos i al qual vam poder gaudir de molts salts espectaculars, i el segon més aviat en un caudal escas però amb molts ràpels.

Barranc de Ordiso:

Barranc de Lapazosa:

Fotos:

Fotos Rafel T1-Santa Elena
Fotos Rafel Barrancs (Navarros, Ordiso i Lapazosa)

Fotos Barquer i Saba

Informació de la travessa:

Accés

Descripció travessa T1-Santa Elena

Descripció reequipament 2010

Barranquisme a la Vall d’Aspe (Bearn).

2011-08-26T17:43:00.002+02:00

El dissabte passat varem anar la Vall d’Aspe, darrera del Coll de Somport, una de les poques grans valls del Pirineu que ens quedaven per a barranquejar.

SHARRUMBAUT D'ANAYE

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/sharrumbaut_de_anaye.htm

GAVE DE LESCUN

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/gorge_de_lescun.htm

ARRÉC D’ANITCH

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/garganta_de_anitch.htm

FOTOS:
https://picasaweb.google.com/103334356194614339928/BarrancsAgost2011?authkey=Gv1s#
https://picasaweb.google.com/110114163659285235997/2021611SharrumbautDAnayeLescunGargantaDeAnitch#

Travessa de l'Alba i Barranc de Literola

2011-08-09T23:25:00.006+02:00

Aquest cap de setmana hem anat a fer la Travessa de l'Alba els que l'any passat no varem poder anar. Ens hem ajuntat cinc espeles de la UEC Tortosa, Tarsi, Jordi, Rafel, Joan Carles i Saba, i David del Club Dinamic.

A la puijada fins al Bujerín d'Alba ens ha acompanyat Alex, tot recordant-li que esta vegada el perdonem per no apuntar-se a fer la travessa, però a la pròxima ha de venir.

La travessa l'hem fet per la via nova, ja que tot i que ningú hem fet la clàssica ens han dit que és més bonica.

Aquí teniu la topo de la travessa clàssica:

I aquí el tram de via nova que va de la sala Maldita fins a la sala Leonor, la qual te una espectacular cascada d'aigua en un dels seus laterals:

En total varem estar unes 8 hores progressant sense presses però tampoc amb pauses exessivament llargues, ja que la temperatura del sistema és bastant baixa, i no invita a quedar-se parat massa temps. Com podreu observar a la foto de la sortida per la Cova d'Alba, vam contribuir a netejar una mica el fang de la cavitat:

Aquí teniu el trailer de la travessa, i com ja hem dit buscarem un dia al Setembre per fer el pase d'aquesta películ·la juntament amb les altres dos grans travesses.

El diumenge vam aprofitar la proximitat del Barranc de Literola per anar a netejar el fang del material, i en concret l'últim ràpel per deixar el casc lliure de qualsevol resta marró...

Les fotos:

>>fotos de Rafel a la travessa

>>fotos de Jordi a la travessa i de Saba al Literola

>>fotos de Rafel al Literola

Trailer de la travessia Tête Sauvage - La Verna

2011-08-04T14:54:00.000+02:00

La pel·lícula la pasarem al Setembre juntament en la de Cueto - Coventosa, de moment aquí teniu el trailer:

La Pierre de Saint Martin: Tête Sauvage - La Verna

2011-08-02T22:54:00.005+02:00

Ara si! Desprès de posar-nos tots d’acord tornem a La Pierre de Saint Martin, amb la meteorologia favorable. El divendres la nit ens desplacem els 10 UECqueros fins a Sainte-Engrâce, on passem la nit de bivac, a les 6:30 ens despertem, per organitzar-nos.

Una cop a l’estació d’esquí pugem a peu fins a la boca de Tête-Sauvage, en 25’ estem. A les 9:15 comencem la travessa , la primera meitat de la part de les perxes la trobem instal·lada amb cordes, on podem avançar ràpidament. Després ens anem alternat per instal·lar amb les cordes més adequades a cada pou.

Fem cap al Respirador, una gatera semi inundada, on es banyem un poc i arribem a la sala Cosyns. En mica en mica anem superant les sales Monique i Susse resseguint l’afluent de Max Courderc. Arribem finalment al Gran Canyo una de les part més estètiques de la travessa, amb la única dificultat de travessar quatre barreres de blocs.

Deixem el Gran Canyo per continuar per unes galeries superiors, la de les Marmites. Possiblement la part més complicada, ja que tens de passar per la fissura del Shunt de la Hidalga, de difícil localització. Arribem a sala Princep de Viana, passem per una gatera i ja estem al Túnel del Vent, el superem amb flotadors i matalassos inflables.

Un cop a l’altre costat del túnel del vent, ens fiquem roba seca i fem la menjada forta. Comencem la segona meitat de la cavitat a un ritme fort ja que no te gaire pèrdues, superant els mars de blocs i forts desnivells de les grans sales: Navarra, Lepineux, Casteret, Loubens, el Metro, Queffelec, Adelie, Chavalier. Per fi després de 10h6’ arribem a Sala Verna, on agafem el túnel que ens traurà superfície desprès de -832m de desnivell i 8.300m de recorregut.

El diumenge per rematar el cap setmana realitzem el barranc de Ourdaybi, barranc molt encaixat i amb fort cabal.

https://picasaweb.google.com/113070536491879738069/LAPIEDRASANTMARTIN30711?authkey=Gv1sRgCMH4-9fT8M7llQE#

https://picasaweb.google.com/110114163659285235997/3031711PSMIBcDeOurdaybi#

Video del barranc de Ourdaybi:

En breu publicarem el trailer del vídeo de la travessa, i al mes de Setembre farem una projecció dels films de Cueto-Coventosa i d'aquesta gran travessa.

Una de gateres, la Cova del Garrofer.

2011-07-22T16:22:00.002+02:00

Aquesta cavitat és molt coneguda per la gent del terreno, però pocs s'aventuren a desafiar les seves estretors fins al final. Situada a la falda del Coll de l'Alba, ens queda a tocar de casa, i ens permet passar una bona tarde d'entre setmana plens de fang i de cops.

Accés:

Aquí teniu algunes de les estretors i formacions:

fotos Rafel

fotos Saba

Trailer de la travessia Cueto-Coventosa.

2011-07-14T22:06:00.005+02:00

Com ha estat difícil trobar un cap de setmana per fer el pase de la pel·lícula sencera, millor ho deixarem per a principis de Setembre, i així poder mostrar també les filmacions de les travessies espeleològiques que tenim programades per a la resta de l'estiu.

De moment aquí teniu el vídeo de la reina de les travessies sota terra, Cueto-Coventosa, situada a Cantabria i que varem poder realitzar en èxit la setmana santa d'aquest any.

TORCA DE JORNOS II, -513m

2011-07-05T23:42:00.002+02:00

Fa uns mesos vam comentar amb les companys de l’ESPEMO realitzar un avenc de -500m. Durant un temps varem estar buscant informació amb unes característiques determinades, de fàcil accés i amb pous molt directes, al final el elegit fou la Torca de Jornos II, amb el 10é pou més profund de la península.

Els divendres la nit ens trobem al petit poble de Suceso, 10 espeleòlegs de gran varietat de procedències, la Plana de Castelló, la Taula del Sénia i les Terres de l’Ebre. El dissabte de mati localitzem la cavitat i preparem els petates amb tot el material necessari. Sobre les 12 del mig dia comencem la visita a la cavitat, fem tres grups, un primer instal·larà la primera meitat de cavitat i l’altre segon des de el pou de Gotxilo fins al fons i el tercer entrarà de portejadors d’aigua i aliments. Una vegada a base dels pous fem una visita pels meandres fins al sifó terminal, i poder fer la foto a la cota màxima de -513m. Escalonadament anem sortint, ja que el pou de Gotxilo te una tirada de corda de 70m i això ens retarda molt. Al voltant de les 22h surt el primer espeleòleg de la cavitat i finalment a les 1h de la matinada surt tot l’equip de desinstal·ladors.

FOTOS

https://picasaweb.google.com/gilabertverd/110702JornosII

https://picasaweb.google.com/albert.extrem/23611TorcaDeJornosII

Dades d’interès

Situació: Euskal Herria, Bizkaia,Valle de Karrantza, Suceso

Emplaçament: Pic Armañon, canal de Jornos.
Massís: Karst de Rasines.

Coordenades: 43°16'25.05"N

3°18'59.61"O

Profunditat:-513m

Material necessari:

§ 40m de corda (passamà pou de 172m)

§ 100m de corda (pou de 80m)

§ 30m de corda (pou de 15m)

§ 60m de corda (pou de 45m)

§ 200m+150m de corda (pou de Gotxilo de 292m)

§ 40m de corda d’emergència.

§ 60 mosquetons simètrics amb rosca.

§ 30 xapes colzades

§ 30 xapes torçades.

§ X coordino i cinta.

Voltant per la Mola.

2011-07-03T19:58:00.002+02:00

La setmana passada vam anar a explorar una nova cavitat d’aquestes que et deixen al·lucinat de com pot ser que no fos recordada, d’aquestes que et fan vore que encara queda molt Port per redescobrir. I d’aquestes que t’ensenyen el dura que devia ser la vida dels pioners dels Ports, d’aquella gent que en una teia encesa feien incursions dins de coves per buscar una mica d’aigua o una mica d’aixopluc per sobreviure en els estius calorosos o els freds de l’hivern del Port.

La cova no es mes que una gran sala de 30 metres de llarg per 15 d’ample, i amb una gran alçada de sostre, amb molta formació i uns petits gours. Hi ha restes de fusta cremada i les parets estan negres per l’efecte de la fum, encara que d’aquesta utilització humana deu de fer molt de temps ja que al damunt del color negre ja hi ha una gran profusió d’espeleotemes netes de tot rastre de fum.

Aquesta cavitat la va redescobrir el company Carles Cantero (un dels mes grans coneixedors del subsòl dels Ports), en una de les seves habituals sortides per la Mola, i que ràpidament va compartir en tothom. De moment, i per fugir de polèmiques estèrils que nosaltres no cerquem i fins que algú ens pugui aportar el nom real que li varen ficar els antics visitants, la referenciarem com a la Cova de Cantero amb la sala del Fantasma (veure foto num 24 per buscar el fantasma a les altures de la sala).

By Jordiet

situació Datum WGS84:

31 T

272.738 m E

4.521.792 m N

fotos Saba

Barrancs a Guara

2011-06-18T14:56:00.002+02:00

L’altre cap de setmana un grup de barraquistes vam decidir anar cap a Guara, per començar el cap de setmana vam fer los Oscuros del riu Balced. Sabíem que hi hauria gent per allà, però no imaginàvem tanta, el que no esperàvem per a res era la quantitat d’aigua!

La veritat es que el color de l’aigua no era massa bonic, però el barranc ho era molt, així que compensava. Pel nivell d’aigua que hi havia vam tenir que fer alguna zona de blocs per dalt. Després de fer un mos i hidratar-nos bé, ens desplaçarem cap a la zona de Cueva Cabrito, però no per fer aquest. Quan tothom tornava per la sendera de fer el barranc Fondo o Cueva Cabrito nosaltres baixàvem per anar cap al Cautiecho (ya lo he hecho). Aquest barranc per a l’aproximació que té és curt, però ho mereix, el seu ràpel més llarg apareix sense esperar-lo i canvia de sobte de calcari a conglomerat. Allí va ser on vam conèixer a Gustavo, que per uns minuts, ens va fer companyia, però per por no li vam fer el petó a veure si resultava ser un príncep.

El diumenge es van unir a nosaltres dos companys més, l’idea era fer el Formiga però vist que s’havia d’agafar torn per a entrar vam canviar de plans. La decisió no va ser ràpida ni senzilla, uns volien anar cap a la Peonera, els altres cap al Vero. Després de molt de debat ens vam decidir pel Vero. Per a alguns un barranc sense encant, per a altres un bon dia, distret i divertit. Per donar-li una mica de adrenalina vam entrar per Portiacha, per tal de poder fer algun ràpel.

El dilluns per acabar el cap de setmana vam anar al Formiga i per últim al Gorgonchon.

Bons barrancs en millor companyia.

Fotos Barquero

Fotos Rafel

Fotos Saba

Avenc dels Ampostins- La Caramella.

2011-06-17T13:52:00.003+02:00

El dimecres per la tarde, al sortir de la faena, aprofitem per fer una mica de cames per prepararmos per al -500 i puijem fins al Avenc dels Ampostins a la Caramella.

Per situar-lo, cal que puijem per la sendera normal de la Caramella a Caro, i uns 250 metres després del cruse que aniries a puijar a Mola Castellona per la part frontal, el trobem a escasos 4 metres de la sendera a la dreta en sentit de puijada, a escasos metres del single que forma la capçalera del Barranc del Racó de la Gralla.

Més concretament a les coordenades (Datum WGS 84):

40°48'13.16"N

0°22'22.48"E

L'avenc te uns 40 metres de fondaria, i al final es pot fer una grimpadeta per accedir per un petit pou de 4 metres al fons de l'avenc format per un petit bassal d'aigua, aquest s'alimenta per un rajolí d'aigua que dolla per la paret frontal, i que ens va servir per veure una mica. Nosaltres ho varem equipar tot amb una corda de 65m i en varem tenir prou per instal·lar també el pou de 4m per la finestra remontant.

Les instal·lacions estan formades per spits i un pitó. I són suficients per instal·lar-lo sense cap fregament a la corda.

A meitat de l'avenc, en una repisa, ens varem trobar un jabalí desafortunat que va caure a l'interior possiblement quan fugia d'un caçador u atre, activitat que pareix que s'està potenciant a la zona, possiblement no va mirir de la caiguda, però l'hi va ser impossible sortir-ne.

La intenció era baixar després pel Barranc del Racó de la Gralla, un clàssic durant moltissims anys, però que actualment fa més d'un any que el Parc Natural a prohibit sota l'aparença d'una regulació de la qual no donen permisos sesnse al·legar cap mena de justificació...

Les fotos:

Rafel

Saba

Avenc del Mort: CP3

2011-06-11T19:52:00.001+02:00

Avenc amb la sala més gran del massís del Port. Explorat des de meitats de la dècada del 80 per l’ECT, gràcies a les indicacions del pastor Cesàreo. La gent del Mas de Barberans el coneixien com “Solà de l’Avenc”.

Aquet mati aprofitem per anar-lo a visitar, hem pujat amb una horeta fins a la boca.

Baixem primer la via del Mort, fins a una sala molt concrecionada i plena de sediments. El nom d’aquesta via be per que la primera exploració van trobar un esquelet humà.

Desprès hem visitat la via de les sales, amb un ràpel de 25m volat, fent cap a la sala Gran. Visitant la sala Alien, la del curset i anant fins a la del llac on alguns han aprofitat per fer un banyet.

Hem sortit tots escalonadament de l’avenc , finalment desfem el camí fins als vehicles i a dinar a casa.

FOTOS:

Albert

Saba

ACCÉS:

Mayencos 2011

2011-06-07T21:47:00.004+02:00

Aquest cap de setmana quatre socis de la UEC, Helena, Oscar B., Albert i Saba hem anat al Mayencos 2011, una trobada que tot i la seva poca història ja s'ha convertit en una clàssica de tots els amants del barranquisme.

Vam arribar el divendres per la tarde a Morillo de Tou, el camping on es centra tota l'activitat de la trobada, i després de muntar les tendes vam anar rapidament a vore la magnífica projecció de Mario, Nacho i Amancio sobre el Trumelbach, un barranc que només pot realitzar-se a l'hivern, ja que durant l'estiu el desgel implica un caudal inasumible per cap esser humà, i que a canvi de poder trobar un nivell òptim de caudal van haber de soportar temperatures de -10ºC...

El divendres la nit, mentre estabem sopant, vam demanar consell a Alex, un dels organitzadors, per a que ens recomanes algun barranc que encara no haguesim fet de la zona, i dit i fet, el dissabte al matí vam anar a fer el Barranc del Bergazo i el Forcos amb les clares indicacions escrites a una servilleta del bar:

El dissabte per la tarde vam assistir a una classe d'"aigues vives avançades" amb Mario i Chema, però que per falta d'aigua no vam poder trobar un lloc adient, i ens vam haber de conformar en jugar un poc pels rebufos i contres de la "Gorga de los Pecadores".

Després vam tornar a Morillo de Tou per disfrutar del documental realitzat per l'expedició Gocta, on s'explica la favulosa tasca realitzada per tot l'equip amb l'obertura de diversos barrancs d'entre els que d'estaca l'obertura de la tercera cascada més alta del món!

Després sopar de germanor amb sorteig de regals inclós, on alguns van tenir sort i d'altres no tanta. I per acabar la nit vam fer les 4 de la matinada a la carpa on si va ficar música fins surtir el sol...

El diumenge hi habia poca motivació per fer res, i després d'assistir a part de la classe de barrancs hivernals vam anar a fer el Barranco Lugar i la Garganta de Escuain per a que l'aigua ens fes passar la resaca més depresa.

més fotos:

Albert->

Saba->
Barquero->

Barranquisme a Mallorca.

2011-05-26T00:13:00.008+02:00

El cap de setmana passat vam anar a Mallorca a realitzar dos barrancs emblemàtics de l’illa; Gorg Blau-Sa Fosca i Mortitx.

Sortim el divendres la nit des de Reus fins a Palma. Una vegada allí recollim els vehicles i anem fins a l’hotel a l’ urbanització de Sant Agustí, on ens sorprenem al veure que és girilandia. Anem a sopar unes pizzes i a dormir.

El dissabte després d’un bon esmorzar, marxem els 11 barranquistes fins a Inca on s’afegeixen Pere. Pugem fins a Escorca on comencem el descens del Gorg Bau, primer per una zona en blocs i després comença a encaixar-se, trobem ja les primeres badines amb aigua i sucessivament anem fent salts, ràpels, nedades.. Finalment arribem a Sa Fosca on ràpidament desapareix la llum, per entrar a un magnífic meandre, de terribles dimensions. Una vedada finalitzat Sa Fosca, fem dos grups, uns continuen en direcció al Mar pel torrent de Pareis fins Sa Calobra i els altres surten pel torrent de Lluc i la sendera que puja fins a Escorca, per recollir els vehicles i anar a buscar als altres a Sa Calobra.

A la nit dutxa, soparet i a dormir.

El diumenge la mateixa rutina del dissabte, i ens dirigim fins al km11 entre Pollença i el Monestir de Lluc. Emprenem l’aproximació fins al torrent de Mortix, al cop d’una ja ens podem ficar el neoprè per començar el descens. Una gorja ben excavada en succió de salts, nedades i tobogans, fins arribar a la espectacular desembocadura al mar. Ens peguem un banyet i sortim per la ferrada entre mig del immens rascler. I resseguim la sendera d’accés per a sortir.

Abans d’agafar en vol anem a casa Pere, a fer una dutxar-nos en la manega. Un petit mos i una altra vegada capa Reus.

https://picasaweb.google.com/113070536491879738069/SAFOSCA21511?authkey=Gv1sRgCO7f2vOP_o7n-wE#

https://picasaweb.google.com/113070536491879738069/MORTITX22511?authkey=Gv1sRgCIyB2sXTgvTzVQ#

https://picasaweb.google.com/albert.extrem/2122511GorgBlauSaFoscaIMortitx#

SORTIDA DE CALENDARI A MALLORCA

2011-05-17T14:31:00.000+02:00

El proper dimecres dia 18 reunió a les 22:00h a la UEC-Tortosa, per acabar de concretar el cap de setmana.

2n Curs d’iniciació al descens de barrancs

2011-05-16T22:28:00.003+02:00

Per segon any la UEC Tortosa organitza un curs d’iniciació , per tal de fomentar aquest esport i fer cantera per a noves generacions de barranquistes de les Terres de l’Ebre. Aquest any a esta tot un èxit de participació amb el 100% de les places cobertes, amb el nombre 15 alumne, 5 monitors i 4 col·laboradors.

1r cap de setmana

Dissabte : realitzem de mati les classes teòriques al local de la UEC i de tarda ens desplacem al barranc de Carrer Ample a fer les practiques. Ja que al Salt del Colom baixa aigua i no les podem realitzar.
Diumenge: ens dirigim a la corba de Alfara i accedim per la sendera que durant molts d’anys a estat gairebé perduda, però actualment esta fantàstica, gracies a la neteja realitzada pel PN. Per tal fer el descens de la Vallfiguera entrant per l’afluent del Salt del Ximenot, el millor descens del Port amb sec, on poden practicar totes les maniobres els alumnes

2n cap de setmana

Dissabte: fem una caferet al restaurant del Port i anem al Clot de la Pega a fer la Paridora. On en grups de tres els alumnes dirigits per un monitor, podran realitzar tot els descens instal·lant els ràpels, practicant diferents tipus de sistemes i aprenent a interpretar una topo.
Passem la nit a Beseit on fem un bon soparet i un cremat de germanor.

Diumenge: Aprofitant que es la ultima jornada realitzem el descens de Coll Redó-Carboneres. Els alumnes aprenen a guiar-se amb una ressenya i un mapa. Realitzen el gran circ de Coll-Redó amb l’ajuda dels monitors i la gorja de les Carboneres.
Per a finalitzar entrega de diplomes i una cervesa a Beseit per a celebrar-ho.

FOTOS

https://picasaweb.google.com/uecbarrancs2/CursIniciacio_1erFinde_VallFiguera_equip1#
https://picasaweb.google.com/uecbarrancs2/2onFindeCursParidoraICollRedo#
https://picasaweb.google.com/105095131645824235712/CursDeBarrancs2011?authkey=Gv1sR#
https://picasaweb.google.com/113070536491879738069/VALLFIGUERA8511?authkey=Gv1sRgCJ2mpvS-mpD9rQE#
https://picasaweb.google.com/113070536491879738069/PARIDORA14511?authkey=Gv1sRgCIaSjIOHsMrFiwE#
https://picasaweb.google.com/113070536491879738069/COLLREDOCARBONERES15511?authkey=Gv1sRgCKjQ49GrmeOlNg#

Sortida calendari Mallorca

2011-05-09T15:52:00.001+02:00

ACTIVITAT

El proper cap de setmana del 21 i 22 de maig hi ha una sortida de calendari, de descens de barrancs a Mallorca, concretament per al realitzar el famós i espectacular descens del Gorg Blau-Sa Fosca. I d’algun altre si es possible.

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/sa_fosca.htm

VOL

El bitllet cada un se’l comprarà pel seu compte al web de RYANAI

DIVENDRES 20: Reus-Palma a les 21:20h

DIUMENGE 22: Palma-Reus a les 23:00h

No us encanteu que pugen els preus dels vols!!!!

http://www.ryanair.com/ca

ALLOTJAMENT I DESPLAÇAMENT PER L’ILLA

Confirmar-ho al correu de la uecbarrancs@gmail.com per tal d’organitzar-nos a l’hora de reservar vehicles i allotjaments.

(Data límit 16 de maig)

BARRANCS VERGES AL PORT ?

2011-05-04T22:59:00.000+02:00

Este dissabte passat vam posar el nas a dos barranquets que a priori pensàvem que ja havien estat baixats. La sorpresa va ser que als ràpels que vam anar trobant no hi havia cap rastre d'instal·lacions precedents, o sigue que si algú s'hi havia posat ho havia fet al natural o no havia completat els descensos.

Els barrancs són dos trams inferiors, el del Closset i el dels Reguers, situats a l'ombria dels Montsagres, al caient d'Horta de Sant Joan, molt visibles des de la carretera i més després de la cremada.

Són molt engorjats i una mica bruts, però estos dies hi corre prou aigua per fer-los interessants. Són ràpids, d'accés immediat i tornada fàcil.

Per repetir-los nomes us cal una corda de 30, un sorrac i un espitador per reforçar les reunions.

No us ancanteseu o ja no hi trobareu aigua corrent.

Activitat realitzada per Cavier Mauri i Joan Tiron

Cueto Coventosa en estil alpí

2011-04-23T11:38:00.006+02:00

CUETO-COVENTOSA

Farà vora mig any ens vam endur una desil·lusió, en no poder realitzar la travessa de la PSM Tête Sauvage-Verna, a causa del mal temps. Va ser llavors quan decidirem organitzar una altra gran travessa, Cueto-Coventosa.

El divendres 22, ens ajuntem 6 companys de l’ESPEMO i de la UEC (David, Mota, Cantero, Cucala, Saba i Albert), fem un bon esmorzar, com si es tractes de la ultima cena. I ens dirigim a Bustablado, per poder fer l’accés des la nova pista. Arribem a la boca de Cueto, ens equipem amb el material personal i comencem el descens de la travessia a les 12h30min. La bona organització ens fa superar el pou de Juhue de 302m, ràpidament (amb 2 al davant instal·lant cordes, 2 al darrera recuperant-les i 2 al mig de portejadors). La sort va ser que els pous posterior els varem trobar instal·lats amb fix i això ens va ajudar a accelerar el descens fins a la a la base dels pous, en poques hores varem superar els 600m negatius de desnivell, que son la part més tècnica de la travessa.

Realitzem un petit mos i comencem la llarga caminada per les immenses galeries i les grans sales fòssils: de Juhue, de las 11h, la gran pedrera, del Chicharron, entre mig de milers de blocs i pedres, avancem àgilment, al poder divisar els reflectants gracies a les potents llanternes de leds. Parem al Oasis i reomplim les cantimplores i continuem fins al pou de Navidad.

Aquí canviem de sector i ens endinsem a la xarxa intermitja, possiblement la més dura de la travessa. Es tracta d’un entramat de galeries de menor mida, tubs de pressió i petits meandres, on de vegades la seva progressió és extremadament dura. Avencem per la galeria dels Artistes, la Sala Blanca on trobem un grup que a entrat 4h abans que nosaltres a la cavitat. Després realitzem l’espeleodromo, un meandre molt divertit de la mida d’una persona estàndard. Arribem al pou de la unió , on tornem a agafar aigua, continuem per la part mes estreta de cavitat, la zona de la Turbina. I per fi arribem a la Agujero Soplador un pou de 17m molt estret, que ens deixa per fi ja al sistema de Coventosa.

Arribem a la Ribera, on fem un menjada consistent, sopa, fabada, llentilles... ens fiquem el neoprè i unflem els flotadors, excepte Cantero que a preferit portar-se la seva barqueta explorer 200. Passem els tres llacs, continuem caminant per la majestuosa galeria del Gran Cañon fins a la xarxa d’entrada, que superant uns quants pous ascendents i passamans, arribem finalment a les 23h55min a la boca de sortida de Coventosa, amb 11h30’ de dura activitat.

MORTERO D’ASTRANA

La intenció era aprofitar per després de Cueto-Coventosa fer la Cuivo-Mortero d’Astrana, però les pluges ens ho van impedir i finalment sols van fer una visita fins al gran Pou.

>Fotos<

>Més fotos<

Reequipament finalitzat: Coll Redó-Carboneres

2011-04-18T19:13:00.002+02:00

Hem aprofitat aquest dissabte,que no teníem cap activitat rellevant programada, per acabar de reequipar el tram final de les Coll Redó-Carboneres.

Hem instal·lat tensor químics als 2 ràpels que ens faltaven al tram engorjat i també el últim petit ràpel a 100m abans d’arribar al riu Ulldemó.

També hem netejat i marcat el tram de sender des el riu fins a la gorja, deixant finalitzat uns dels pujadors més inèdits fins a Font Mala o el Pouet de Borràs.

2n Curs d'inciació al descens de barrancs.

2011-04-13T08:54:00.001+02:00

Avui s’obren les inscripcions del curs.

GRALLERA DE GUARA

2011-04-12T01:08:00.003+02:00

Ara si!!!

Aquest cap de setmana un grup format per espeleòlegs de l’Espemo, l’Espeloclub de Gràcia, UEC Tortosa i una representant rusa; ens vam desplaçar fins a Guara per a poder realitzar la Grallera de Guara. Per a alguns desitjada, per a altres (com jo) somiada, ja que els nervis em feien somiar-la dies abans d’anar.

Prop del nostre destí ens vam trobar amb els dos companys de l’espeleo Club de Gracia, un noi i una noia, si si una noia, Per a mi tot un privilegi, ja que normalment sóc la única. Ara, quina dona, com per anar-li al darrere, tenia mes experiència que molts de nosaltres.

Després d’arribar a la boca, per aquella pista tan mal conservada ens vam preparar, alguns més ràpid, ja que eren els encarregats d’instal·lar. Vam decidir instal·lar dos vies fins al nínxol, per anar mes rapits i l’única que hi havia fins a baix. Els altres ens vam quedar xerrant i fent temps. La veritat és que es va fer llarga l’espera, però després va ho vam agrair, ja que vam poder baixar prou ràpid, sense tenir que esperar penjats com pernils.

L’entrada impressiona molt i casi te tomba l’oloreta a m...... que hi ha durant els primers metres, que deixen les gralles quan hi van a dormir totes les nits. Després tampoc millora molt ja que la paret està molt bruta i plena de cucs blancs, una mica “asqueroset”.

Tot i això, es increïble, l’entrada, la llum, les dimensions...... la baixada va ser esplèndida per tots, menys per Barquero, que estrenava arnes i va patir un poc.

Una vegada baix ens vam fer la foto de rigor, i dos de l’equip vam decidir avançar feina i anar tirant cap a dalt, mentre els altres visitaven una de les galeries. Aquest equip va poder veure uns quants enfonsaments i al final una zona amb molta formació.

La pujada fins al nínxol va ser prou ràpida. El següent tram es podia escollir: una via trams més llargs i l’altra en més fraccionaments. Cadascú va agafar la que va voler o va poder.

Finalment al sortir ens espera la verdadera graellada de Guara, que el senyor Cantero ens va preparar amb molta cura, sobretot el “garronet” que es va reservar per a ell.

By Helena Nose

>>>FOTOS<<<

>>>MÉS FOTOS<<<

Crònica al blog del EC Gràcia by Sasha

el vídeo:

LLEVANTADA MARÇ: Salt del Colom

2011-03-24T17:03:00.002+01:00

Salt del Colom (Lloret) from Saba Productions on Vimeo.

I per a rematar-ho varem anar uns quants al Salt del Colom a fer un poc de maniobres, amb aigües vives. Ja que havíem intentat d’entrar el dimecres i decidirem avortar el intent.

LLEVANTADA MARÇ: Coll Redó i Carboneres

2011-03-24T17:01:00.001+01:00

El diumenge no varem ser tants com el dissabte, però ens varem quedar amb 8. El barranc a fer va ser el Coll Redó i les Carboneres, a la conca superior del riu Ulldemó. Teníem ganes de realitzar-lo per veure que tal havien quedat els tensors químics instal·lats a la tardor.

LLEVANTADA MARÇ: La Paridora

2011-03-24T16:59:00.000+01:00

El dissabte ens varem ajuntar 10 barranqueros per gaudir de la ja desgastada llevantada. El barranc elegit com no la Paridora, magnífic barranc, amb petits trams engorjats, amb salts i ràpels.

Massa aigua o massa prudència?

2011-03-21T23:09:00.001+01:00

El passat dimecres Pinyasso i jo vam anar a fer barrancs aprofitant que fèiem jornada intensiva. Vam plegar a la una i mitja i ràpidament camí de Lloret, amb l’objectiu d’entrar al Clot de l’Hospital i sortir per la gorja de Lloret. Vam pujar fins a Coll Ventós amb molt de vent i pluja, una vegada en la caseta de la reserva cinegètica vam parar a fer un mos. Llavors vam tenir la sorpresa, vam veure que Pinyol s’havia deixat el peto.

Amb tot, vam decidir entrar al Clot de l’Hospital per baix de la cascada de 30, en ser allí vam observar la gran quantitat d’aigua que portava. Tenint en compte que podíem tenir problemes a la gorja i que ja eren més de les tres de la tarda vam decidir avortar i provar en la gorja de Lloret.

Desgrimpant per un afluent sec vam entrar, també portava molta aigua i sense peto Pinyol patiria massa fred, per aquest motiu tampoc vam entrar-hi. Tornem a pujar per on havíem vingut i entrem al Racó del Moro per fer algunes fotos, amb el dubte de si havíem fet bé o no. Cosa que comprovaríem divendres .

Divendres vam fer el mateix horari i ho vam tornar a intentar, aquesta vegada amb el peto. Vam arribar al Clot de l’Hospital i vam comprovar que el cabdal s’havia reduït molt. Vam poder fer-lo sense problemes i vam observar que el dimecres s’hagués pogut fer, tot i ser una mica complicat.

En ser a Lloret també havia reduït molt el seu cabdal, i vam veure que l’haguérem pogut fer amb moltíssim més cabdal, ja que la gorja no s’estreteix massa en cap lloc.

Conclusió ni massa aigua ni massa prudència, ja que amb aquell cabdal es podia fer i de prudència mai en sobra.

Fotos->

By Barquer

PENYAGALERA: Racó de les Olles

2011-03-15T22:45:00.003+01:00

Ens trobem de matí, 9 barranqueros en ganes de canya i de gaudir de la llevantada. Anem a Beseit, per realitzar el Penyagalera, concretament el Racó de les Olles. Tal com comencem l’accés ja tenim de creuar l’Ulldemó amb l’aigua per damunt del genoll, i a part fen tot l’accés suportant la pluja. Una vegada a dalt del Penyagalera entrem per un petit afluent que ens porta al principal, comencem el descens superant ràpels de mitja altura i salts amb olles repletes d’aigua. Superem la part oberta amb aigua i ja ens espera el millor, la gorja final i la gran cascada amb un espectacular circ molt tancat. Una vegada finalitzat tenim de tornar a creuar l’Ulldemó, en la diferencia que amb unes 5 hores s’ha triplicat el seu cabal i aprofitem per a fer hidrospeed amb els macutos.

Fotos>>>

Més fotos>>>

Encara més fotos>>>

2n Curs d'inciació al descens de barrancs.

2011-03-14T22:31:00.003+01:00

Presentació i Objectiu del curs:
El descens de barrancs és una activitat esportiva consistent en seguir el recorregut de la llera d’un riu o barranc més o menys encaixat, en sentit descendent, salvant els obstacles que es presentin de la manera més senzilla i segura.
Aquesta activitat utilitza tècniques d’altres pràctiques esportives de l’entorn de muntanya com l’escalada, l’espeleologia i el senderisme. En el cas d’itineraris aquàtics, també tècniques de natació. En l’actualitat s’han desenvolupat tècniques específiques partint de les que li van donar origen.
El curs està dirigit a totes aquelles persones que tenen la curiositat per conèixer el descens esportiu de barrancs, aprenent les tècniques bàsiques per a efectuar descensos de forma segura.

Continguts:
Teoria

• Descripció del material i equip bàsic
• Nusos bàsics
• Sistemes de progressió sense corda
• Sistemes de progressió amb corda
• Ús de les instal•lacions de ràpel
• Interpretació i ús de les ressenyes
• Hidrologia bàsica

Pràctiques

• Pràctiques en barranc sec
• Descens barrancs aquàtics

Material personal necessari:
Casc, arnes (de barrancs o d’espeleo), 2 caps d’ancoratge, 3 mosquetons, 1 mosquetó amb rosca, vuit i neoprè. * Part del material pot ser cedit per l’organització.

Inclou:
- Material de grup
- Classes teòriques i pràctiques
- Material didàctic
- Assegurança (opcional)

Dates i lloc del curs:
1r cap de setmana
• 7 de maig del 2011
Mati: Presentació del curs i classe teòrica.
Tarda:Classe practica al medi natural.
• 8 de maig del 2011
Barranc sec.
2n cap setmana
• 14 de maig del 2011
Barranc aquàtic.

• 15 de maig del 2011
Mati:Barranc aquàtic.
Tarda: Cloenda del curs.

Preus:
SOCI UEC 40€
NO SOCI 60€
ASSEGURANÇA 10€

Inscripcions:
Places limitades.
Inscripcions els dimecres 13 i 20 d’abril i el 4 de maig al local social de la UEC, de 21:30 a 22:30.
UEC Tortosa: Tortosa, carrer Argentina, nº8, 2a planta

Més informació:
E-mail: uecbarrancs@gmail.com

Vídeo de la trobada d'amics espeleòlegs al Port

2011-02-26T00:41:00.000+01:00

1a Trobada d'amics espeleòlegs. Massís del Port: Mola de Catí

2011-02-22T22:54:00.003+01:00

La idea de la trobada espeleològica va començar ja farà un any quant els companys de l’ESPEMO ens van invitar a la trobada de Barx a fer espeleo. Una miqueta sabent que la zona de Port es un poc desconeguda i a vegades per falta d’informació. I varem decidir muntar-la per potenciar la zona i al mateix moment conèixer gent d’altres grups.

DISSABTE 19
A partir de les 9 del mati la gent ja es va començar a reunir-se al Refugi de cova Cambra on varem fer un petit Breafing per explicar com aniria la jornada, la gent va poder fer un cafè, mentre anàvem organitzant els grups de tal manera que tothom pugues fer el màxim de cavitats possibles sense tindre’s d’esperar. A les del 10 del mati ja havien arribat la gran majoria de la cinquantena d’espeleòlegs vinguts del País Valencia i de Catalunya;

Espeleo Club Castelló

GOMEN de Burriana
Centre excursionista Gandia

Club de Muntanya de Carrerassa

Espeleo Club de Vall d’Uixó

Club Muntanyenc Serra d’Irta

Club espeleològic de Vila-real

Espeleo Club de Gracià

SIES d’Esplugues

GES-CM Barcelonès

Club d’espeleologia Dinàmic

ESPEMO

UEC Tortosa

Poc després la gent ja començar les visites a les cavitats les instal•lades finalment varen ser Mamelots, Polit, Salany, Crisis, Cursa i Fecunditat. Cal adir que la gent va pegar molta canya, la gran majoria va fer 3 cavitats, però el Chema i Pascual les van fer totes excepte la Fecunditat.

A les 7 de la tarda la gent començava a tornar al refugi, per a petar la xerradeta i explicar com havia anat la jornada, en general amb cara de satisfacció.
A la nit sopar de germanor al restaurant Pous de la Neu, amb molt bon ambient i després del cigalós, copes i cubà libres a dormir que el diumenge ens toca matinar.

DIUMENGE 20

Comencem igual que el dia abans Breafing i organització de grups per a les cavitats, amb foto de grup i entrega de premis.

Al més gran: Jose Gilabert (57anys)
Al més jove: Jordi Membrado Puig (12anys)
Al de més a lluny: Lee Michael Galea (Londres)
A la màxima dedicació: Carlos Cantero Lleixà (cada setmana espeleo)

A partir de la 15:00h cloenda i copeta de cava i a esperar la 2a edició de la trobada a la zona Caro-Barcina per al 2012.

FOTOS>>>
MÉS FOTOS>>>
FOTOS GILABERT>>>

Trobada d'amics espeleòlegs

2011-02-17T22:33:00.004+01:00

Hola companys i amics del món de l’espeleologia, aquest proper cap de setmana per primer cop la UEC Tortosa i l’ESPEMO coordinem una trobada espeleològica al massís del Port, una de les zones més desconegudes de Catalunya i d’aquesta manera donar a conèixer aquest petit massís.

Al ser el primer any, hem decidit concentrar-nos a la Mola de Catí, on hi ha el major grup de cavitats pròximes entre elles. La intenció és equipar les cavitats més representatives i boniques del lloc, com ara el clàssic Avenc de Mamelots, l’Avenc de la Crisis amb la seva gran vertical i el recientment descobert Avenc del Polit. També equiparem l’avenc de la Cursa, Salany i Mola de Catí per combinar-los amb aquestos més grans.

A part, per als que ja hagin visitat les principals cavitats, oferirem tota la informació de les altres cavitats interessants de la Mola, com ara Cova Terrera, Cambra, Rastre i els Avencs de Pèndul, Esterilitat, 599, 600, Engany, Trípode, Grèvol, etc.

La "Graella" de Guara

2011-01-31T21:44:00.006+01:00

Si, no m'he equivocat, he escrit "Graella de Guara" en lloc de "Grallera de Guara", a simple vista hi ha grans diferències entre un terme hi un altre, però, a "falta de vino buenas son tortas", que diuen los castellans.

Aquest cap de setmana teníem permís per fer La Grallera de Guara, amb el seu pou d'entrada en forma de cilindre vertical de 280 metres de caiguda lliure, sens dubte el cap de setmana era un dels esperats per tots nosaltres, però la meteo ens ha fet una mala passada.

Duran la setmana veiem com el temps anava empitjorant, inclús va nevar al Port, però les webcams de Sabiñanigo ens confirmaven que el temporal de llevant estava deixant més mal temps a la costa que a l'interior, i per això vam decidir anar igualment, la casualitat va ser que la gran nevada caigues la nit del divendres al dissabte, i per tant no vam previndreu a temps, i quan vam arribar allí sobre les 10 del matí ens vam trobar més de 25cm de neu a la carretera que ens va complicar l'existència fins al punt de quedar atrapats a la cuneta d'una corba amb massa neu.

Vist el panorama vam decidir ficar les cadenes als vehicles i arribar a l'inici de la pista que ens portaria a la Grallera en un total de 17km, però impracticables per als vehicles en aquell estat. I finalment varem decidir pujar caminant fins mes o menys la meitat d'aquesta pista per arribar al Refugio de los Fenales, que és on pensàvem passar la nit al sortir de l'avenc.

El panorama us el podeu imaginar, no anàvem preparats per caminar per tanta neu, i menys per portar tot lo fato de dormir i mejar fins al refugi, així que vam tenir que improvisar en los makutos d'espele i cordinos i mosquetons per penjar-hi el material que no cabia a dintre.

Al final, un total de 3 llaunes de cervesa per cap, una garrafa de 5 litros de vi, carn per a rostir , la graella, i 7 tipos mal uniformats (dos de l'ESPEMO, un del EC de Gracia i quatre de la UEC) pujant per aquells paratges que ens oferien unes vistes espectaculars.

Varem tardar 2h 30 min a arribar caminant al refugi, en concret a les 16h, i vam passar la tarde buscant llenya seca i intentant encendre un foc que al cap de 6 hores de batallar incesantment vam aconseguir mantindre i fer brases per rostir carn, encara que ja havíem anat fent faena en lo fogonet i lo cocinero Cantero.

Per a que us imagineu lo fred que feia, quan vam arribar dins hi havia una garrafa de 5litres d'aigua totalment congelada, i tot i encendre el foc i estar natros dins no va fer la més mínima intenció descongelar-se!

A les 22:30 ja estàvem al sac, i ens varem aixecar a les 8 per baixar fins al cotxe envoltats del mateix paisatge que el dia anterior.

Aquí podeu llegir la crònica de Cristian (Espeleo club de Gracia) que ens va acompanyar en l'aventura.

La Fou de Cardó

2011-01-25T14:39:00.001+01:00

Després de llegir el llibre del nostre company Tiron, ens vam decidir per fi a anar a veure com és el barranc de la fou de Cardó. No coneixem gaire aquella zona així que se’ns plantejava un petit repte. Tot i que amb les explicacions suposàvem que ho trobaríem tot.

Al matí, sofrint el fred que ens acompanya aquests dies, vam començar a caminar. El camí que en principi havia d’estar desdibuixat, estava perfectament marcat i net, cosa que agrairem a la gent que organitza la cursa del Pastisset, que es realitzarà el dia 30 de gener.

Una vegada vam entrar al barranc el tema estava més espès però es podia anar fent. Trobem una successió de ràpels tots ells fent cap a marmites, fins arribar al de 48 metres, que és el més impressionant..

Una vegada fet el barranc ara tocava tornar al cotxe, ja anàvem una mica preparats per a sofrir, ja que el llibre deia que podia ser infernal. Infernal no, però casi.....alguns van acabar més marcats que altres, ja que la sendera és imaginària. Al començament vam trobar una fita i pensàvem que tindríem sort i estaria més o menys marcada, però no va ser així i l’últim tram va ser tipus “jabalí”.

Un dia fresquet amb bona companyia, gaudint de l’entorn i coneixent nous llocs.

By Helena

fotos>>>

mes fotos>>>

Salt de Sallent de Rupit

2011-01-21T22:43:00.001+01:00

Després de reis, per a baixar una mica tots els torrons, dos membres de la secció de barrancs (Barquero i Helena), vam anar a veure als nostres amics Ricard i Feli.

Com que tot en aquesta vida no poden ser barrancs, el dissabte vam pujar al Puigmal (2.909m segons la vikipèdia), en principi semblava un dia perfecte, però el vent ens va complicar una mica la pujada, ja que bufava amb molta força. I també incrementava la sensació de fred.

Tot i això vam poder fer la foto de rigor en el cim, però no vam poder gaudir del paisatge massa estona.

El diumenge, vam anar a fer una gran vertical, per a mi la primera, així que va ser, si cap, més excitant.

Es tracta del Salt de Sallent de Rupit, es troba en la serra de la Collsacabra, té uns 100m i l’entorn és preciós.

Primer vam fer un poc de turisme i vam observar la cascada des del mirador turístic, després de preparar el material vam passar a ser nosaltres l’atracció turística. Ja que tots els que venien a veure la cascada ens preguntaven si anàvem a baixar-la (resposta molt obvia, ja que poc més es podia fer amb cordes, neoprè i casc).

Així acabàvem el cap de setmana, amb activitat i bona companyia. Ara ens queden pendents els altres Salts de Sallent que hi ha per la zona.

>>>la resta de les fotos

Prospecció per la Vall del Toscar

2011-01-19T20:50:00.002+01:00

A la foto podeu vore com Barkero a la mínima que veu un forat intenta desobstruir-lo a cops de cap, i si no funciona llavors sel agafa dels peus i se fa palanca per moure los blocs del voltant, encara que rarament funciona...

Fora bromes, lo domenge vam anar a voltar una mica per la Vall del Toscar i intentar localitzar un forat que Martí havia trobat mentres baixava les vaques, i que segons ell a vegades sortia aire per la boca.

Dit i fet, vam seguir les seves magnifiques indicacions i como no, vam pegar un munt de voltes sense trobar res (és lo que passa sempre en estos casos, los que us dediqueu a això de buscar forats ja m'entendreu), però quan ja tornàvem cap a la sendera vam trobar un parell de forats molt pròxims que tenien una mica de corrent d'aire, però res exagerat, i després de desobstruir una mica les boques vam veure que possiblement continuaven però que era inviable treballar-hi.
La incògnita ara és saber si els forats que vam trobar son els que és referia Martí.

Al mapa he marcat on més o menys està, no és exacte ja que no vaig pensar de treure el GPS per marcar-lo, això us donarà una idea de la poca trascendensia de la troballa.

Localització d'alguns avencs:

2011-01-09T22:13:00.000+01:00

Aquests dies ham aprofitat per voltar una mica i localitzar i fer fotografies de les boques d'alguns avencs, aquí us fico els més rellevants:
Avenc de Farrubio: 40°50'12.13"N 0°23'53.36"E (Datum WGS84)

Avenc de Siles: 40°48'26.70"N 0°17'29.70"E (Datum WGS84)

Avenc del Tronc: 40°48'20.10"N 0°18'23.40"E (Datum WGS84)

Avenc de Maçana

2011-01-09T21:35:00.000+01:00

Es tracta d'un magnífic avenc que fins ara costava una mica de trobar, però espero que aquestes coordenades serveixin per a que més gent el pugui visitar sense donar tantes voltes com nosaltres. El millor es accedir des de la pista de fredes a Caro i pujar pel GR fins al coll de Navic, després seguir fins al següent coll en direcció Oest i baixar pel barranc que allí comença fins trobar l'avenc uns 100 metres de desnivell més a baix al costat esquerre hidro, just després de passar una zona trufera amb les reixes trencades.

Situació:
Coordenades (Datum WGS 84): 40°46'40.90"N 0°14'55.30"E

L'avenc consta d'un pou d'entrada d'uns 15 metres volats, nosaltres amb una corda de 25m ens han sobrat uns 5m ja que a dalt cal fer un passamà des d'un arbre amb un punt intermig fins la reunió que serveix per fer els 15 metres volats. Un cop al fons ens trobem al mig d'una gran sala, en direcció Nord-Est trobem una zona amb gorgs d'aigua amb boniques formacions de brocul, i en direcció oposada baixem per un gran caos de blocs fins accedir a una petita sala on atraves d'una gatera vertical accedim a la cota mínima de l'avenc amb un petit resalt en que instal·lar-hi una corda no serà de menys. Al fons, s'observa una possible continuació per un forat on les pedres cauen uns 3-4m però que és inviable sense abans fer-hi una desobstrucció.

Com ens varem deixar el material de topo us he preparat un cròkis simple per donar una idea de com és la cavitat:

Fotos:

Avenc de la pista del Refugi de Cova Cambra.

2011-01-07T14:11:00.002+01:00

"Normalment els processos en que la natura crea i destrueix els avencs i coves són molt lents, però a vegades ens pot sorprendre amb canvis sobtats"

El diumenge passat quan tornàvem de visitar la Cova del Rastre i les del seu voltant, vam quedar-nos sorpresos en veure que s'havia obert un forat a la pista que entra al Refugi de Cova Cambra. Era evident que algú ja l'havia vist abans ja que hi havia una pedra tapant-lo, possiblement per evitar un ensurt amb el vehicle.

A simple vista es veien parets de roca sota la primera capa de terra, i les pedres s'escolaven uns metres en avall. Per tant podíem estar davant d'un avenc que s'havia obert pas a la superfície a traves d'una capa de terra que havia cedit i calia explorar-lo.

D'aquesta manera, el primer que vam fer va ser enviar un informe al parc natural per tal d'informar-los i oferir-nos a realitzar la corresponen exploració per tal de garantir, en primer terme, que no hi havia perill de col·lapse de la pista, i en segon, fer l'exploració que tota nova cavitat requereix per tal de catalogar-la.

Situació:

Un cop el Parc Natural ens va donar el seu vist-i-plau per realitzar l'exploració ens vam ficar a la feina. El primer va ser aconseguir material per senyalitzar-lo, i finalment vam quedar dijous per anar-lo a explorar.

A primer cop d'ull vam veure que les parets del pou d'entrada eren prou solides per garantir un mínim de seguretat, però calia treure els grans blocs que estaven encastats per poder fer pas i explorar-lo. Així que després de treure una mica de terra del voltant vam anar pujant un a un els blocs que obstruien el pas.

Llavors ja vam poder començar a baixar el primer pou per veure si tindria continuïtat, encara que no teníem massa esperanses, ja que a uns 5 metres es veia el fons, i l'única via possible de continuïtat seria pel lateral del fons d'aquest primer pou on s'apreciava una continuïtat.

Finalment vam comprovar que l'avenc te una profunditat de 5,5 metres que s'assoleixen al final de la petita sala que hi ha al fons del pou d'entrada:

Un cop finalitzada l'exploració hem remés un informe al Parc Natural per a que decideixi la solució i senyalització definitiva de l'avenc, i de moment hem deixat la senyalització provisional per a que ningú tingui cap accident.

Sortida d'espeleo

2011-01-05T21:47:00.001+01:00

El proper dia 29 de gener tenim la intenció de realitzar la grallera de Guara, la més emblemàtica de la mateixa serra, amb un pou de gairebé 300m.

Qui s’anima?

Quina de totes és la verdadera Cova del Rastre?

2011-01-02T21:15:00.003+01:00

Aquesta és la pregunta que ús plantejo a tots els lectors i interessats.

Hi ha tres cavitats que podrien optar al topònim de Cova del Rastre, totes elles situades a la mateixa zona de La Mola de Catí. Jo desconeixo d'on prové aquest topònim, potser devia ser per algun rastre de rossec de troncs qui hi havia prop? no ho se, però la qüestió és que pareix que prové de molts anys enrere.

La primera candidata actualment rep el nom de Cova petita del Rastre, al meu parer és la que menys opcions te de ser la verdadera Cova del Rastre:

La segona és la que actualment es coneix com a Cova del Rastre, i de fet la referència més antiga que he trobat a aquesta prové al igual que l'anterior, de la publicació "Contribució al coneixement espeleològic dels Ports del Caro" publicat per la SIE a finals dels anys 70. Aquesta també apareix marcada al plànol de l'editorial Piolet de l'any 1995, encara que una mica desplaçada respecte la clara referència de la partició de terme que trenca 90º justament allí, el mapa que si que situa aquesta amb mes precisió respecte la partició de terme és el de la mateixa editorial i publicat el 2007.

La tercera candidata ha estat una grata redescoberta, que gràcies a Jordi Beltran, hem pogut visitar avui jo i mun pare. Aquesta no apareix referenciada a la revista del SIE ni tampoc als mapes comentats, i m'extranya molt per les seves característiques, ja que va ser un refugi habitat en el passat. Està a escassos metres de la que actualment rep el nom de Cova del Rastre.

La meva opinió:

Jo crec que la tercera candidata és possiblement l'autèntica Cova del Rastre, ja que si considerem que el topònim l'hi ve de fa molts anys, és més probable que se li dones nom a una cova amb un ús evident com a refugi en temps passats, i que inclús encara conserva un tram empedrat d'un antic camí que hi devia passar. Però també es cert que la segona candidata era coneguda antigament i usada per poder recollir aigua, com així ho demostra l'escala de fusta que s'hi troba a l'interior, i que ja és comenta la seva instal·lació a la publicació del SIE. Amb aquesta reflexió evidentment no pretenc canviar cap dels actuals noms, però si que crec adient obrir el debat sobre aquesta qüestió, ja que la toponímia del Port és un llegat que tindríem que conservar amb l'ajuda de tots els que ens agrada el massís.

Situació:

	Coordenades geogràfiques (Datum WGS84)
RASTRE , COVA del	40°47'59.40"N	0°17'0.30"E
RASTRE, AUTÈNTICA COVA del	40°47'57.30"N	0°16'58.20"E
RASTRE, COVA PETITA del	40°48'3.70"N	0°17'24.50"E

Que opineu?

Avenc de la Ferla

2010-12-20T21:32:00.001+01:00

El diumenge sortim des de Tortosa a les 7:00am, amb el cotxe de Josep. Passem pel peatge i recollim a Cucala i cap al Garraf, al poc de passar Olesa de Bonesvalls, ja aparcament el vehicle.

Preparem el material i fem un petit esmorza i algun gotet de vi, i emprenem l’aproximació fins a l’avenc de la Ferla, entre argilagues i pinars. Una vegada a l’avenc és repartim la feina i cap a baix. El primer pou es el de 92m amb 8 o 9 reinstal·lacions, des de la base d’ell s’agafa un meandre descendent prou curiós fins a un pou 39m més un altre de 10m fins a la cota -165m. La foto de rigor i cap a fora.

Fotos>>>
Més fotos>>>

Vídeo:

Avenc de la Ferla from Saba Productions on Vimeo.

Avenc de la Cursa

2010-12-20T18:54:00.006+01:00

Aquest dissabte hem anat a fer un avenc que va localitzar fa poc en J. Tirón a la Mola, i que no teníem massa clar quin podia ser, però una cosa si que la teníem clara, havia estat explorat, ja que a la boca hi ha un spit clavat. Tot i això, com no el coneixíem ens va motivar bastant visitar-lo. Al final ha resultat ser l'Avenc de la Cursa, un altre gran clàssic dels anys 70-80, i que com en tants d'altres s'havia perdut en l'oblit la seva situació exacta per manca d'informació, ja que en l'època no es disposava dels fabulosos GPS que tenim avui dia, és per això que fidels a la nostra manera de fer, publiquem les coordenades per a que més gent el conegui i pugui visitar-lo, i plenament conscients que les facilitats que ens donen avui en dia les noves tecnologies per situar els avencs són vitals per la seva preservació com a patrimoni espeleològic.

L'avenc comença amb un pou estret però sense cap dificultat i que als 10 metres s'obre amb una sala vertical amb bastanta formació que ens deixa sobre una repisa, no abans sense haver hagut de buscar i rebuscar on fraccionar, ja que en aquest primer pou només hem estat capaços de trobar dos spits, el de la capçalera i un a meitat primer pou. Finalment ho hem solucionat clavant un spit a -10m i utilitzant desviadors a naturals una mica rebuscats però eficients.

Un cop a la repisa, i havent utilitzat una corda de 40m i un pingo de 10m, el pou continua amb una rampa, que un altre cop hem salvat utilitzant naturals fins arribar a una altra repisa on hi ha dos spits consecutius i que permeten fraccionar còmodament per arribar al fons de l'avenc. Un cop allí a través d'un pas estret accedim a una sala lateral amb bastant de fang, on ja no s'aprecia cap continuació, i foto i cap a fora. En total hem calculat uns 70 metres de profunditat aproximadament.

Situació:

40º 48,5' 0,06"

0º 18' 26,5"

Datum: WGS 84

La primera intenció era fer la topo al sortir, però un cop constatat que és tractava de l'avenc de la Cursa ho vam deixar estar, ja que la SIE ja te una topo de quan el varen explorar l'any 1975.

Topo original, extreta de la revista EspeleoSIE

Sortida d'espeleo

2010-12-15T23:17:00.003+01:00

El diumenge anirem a fer l’avenc de la Ferla, amb un dels pous més espectaculars de Catalunya.

Qui s’anima?

Targetes federatives FCE

2010-12-14T23:03:00.001+01:00

A partir d’aquest dimecres ja podem començar a sol·licitar les targes federatives d’espeleologia per al 2011.

Cobertures>>>

Tarifes>>>

Cova del UF2

2010-12-01T23:03:00.005+01:00

Aquest diumenge en el marc de la sortida anual de descoberta de l'espeleologia que organitza la UEC Tortosa hem visitat la Cova del UF2, a la finca de Carlares als Ports de Tortosa Beseit. Aquesta cavitat és ideal per a un primer contacte dels qui vulguen conèixer el magnific món subterrani, ja que no presenta cap complicació, te un desnivell de -72m i un recorregut de 202m.

L'estreta entrada dona pas a una petita sala on si troben restes d'animals que hi deuen passar els dies més freds, tot seguit una desgrimpada ens deixa a una sala molt més gran, en la qual trobem la continuació atraves d'una altra desgrimpada que precedeix una gatera vertical que no presenta problemes d'entrada, però que de sortida si (mireu a Toni al minut 9:00 intentant sortir...), després d'aquest un estret conducte ens porta a una petita sala on trobem bastant de fang al terra. Després una serie de passos estrets a traves d'un meandre ens porta a una altra gatera vertical que amb els ànims dels demés aconseguim passar tots, encara que alguns no ho tenien clar en un principi. Després es succeeixen sales grans i petites amb algun pas estret però ja sense complicacions i s'arriba a l'última sala, on després de fer-nos la foto de grup emprenem la sortida mentre l'equip de topo fa la seva feina.

Els passos estrets d'aquesta cavitat done fe, que els qui arriben al fons poden estar contents i ja considerar-se uns dignes espeleòlegs!

Situació:

Les fotos:

La topo:
Cova del uf-2
El video:

Cova del UF2. from Saba Productions on Vimeo.

Cova de la Lluna i Forat dels Grills

2010-11-28T19:16:00.003+01:00

Actualització de la entrada a 3-12-2010:
A petició d'en Javier, la cavitat es dirà la Cova de la Lluna

Cova de la Lluna:

Diuen que a la segona va la vençuda, i en el nostre cas així ha estat, ja que aquesta vegada si que hem trobat la cova que pel moment li direm d'en Planeto, ja que és ell qui ens l'ha indicat, i pel moment no tenim referències de cap altra toponímia.

La cova és de desenvolupament horitzontal, amb uns 25metres de llargada que transcorren amb una única direcció, i que formen un tub que es va fent estret a mesura que s'endinsa fins al punt on s'acaba. (en breu la topo)

Forat dels Grills:

Està situat a escassos 25 metres de la cova, però aquest no és tant evident. Per localitzar-lo cal aproximar-se al single fins localitzar-lo entre uns boixos.

El forat és una petita cavitat amb una mica de formació que el fa interessant, però que no deixa de ser una cosa anecdòtica amb poc interès espeleològic.

Situació:

Cal notar que la zona on estan situats te unes vistes amb un encant únic al Port, i que ens deixarà un bon sabor de boca el simple fet d'anar-los a visitar i fer una petita excursió resseguint les mirandes fins per exemple la Cova del Rastre. Des d'aquí volem agrair a en Javier Pla la informació facilitada.

Prospecció per La Mola. 21-11-2010

2010-11-24T14:00:00.000+01:00

Ja son unes quantes les cavitats que ens ha ofert La Mola per explorar aquests últims dos anys (Avenc de Sabarin, Avenc de Poy, Avenc de Jack, Avenc de la Diada, Avenc del Polit... ), i per això, i per que som concients que encara n'hi queden moltes altres per a descobrir, continuem amb les prospeccions, ja que cal ser persistents i fer un bon treball de camp per trobar noves cabitats en una zona tant explorada al llarg dels anys per espeleòlegs.

Aquest diumenge per la tarde, aprofitem que un actiu soci de la UEC ens dona les coordenades d'una nova cavitat de la que pareix que no hi ha referències i anem a intentar-la localitzar, però que finalment no podem trobar, ja que on ens porta el GPS no hi trobem ni rastre. D'aquesta manera acabem d'aprofitar la tarde per prospeccionar una zona amb nombroses formacions exteriors interesants.

Explorant el laberint dels Grans Blocs. Avenc del Polit.

2010-11-22T21:58:00.002+01:00

Aquest dissabte vam anar a continuar l'exploració del gran caos de blocs que hem anomenat el "Laberint dels Grans Blocs". Vam fer dos equips per poder explorar les dues incògnites principals que varem descobrir la setmana passada; les gateres i el pou de l'escletxa.

D'aquesta manera Cantero i Albert van anar a explorar la via de "les gateres en fang" o també coneguda com a via Cantero-Mauret, la qual els va portar a traves de innumerables gateres i passos delicats a l'altura de meitat pou Mali, al qual van accedir pel lateral de la rampa de blocs. Pel camí varen descobrir la "Sala Caòtica" de volums semblants a la primera gran sala de l'Avenc, i que com el seu nom indica, es mereix estar al laberint.

L'altre equip el varem formar J.Tiron i Saba, amb l'objectiu principal d'equipar i explorar el pou en forma d'escletxa. Vam utilitzar un pont de roca com a primer seguro per la corda, i amb un passamà d'uns 2m per a buscar una bona vertical a l'escletxa vam clavar un parabolt. Des d'aquest amb uns 5 metres de descens n'hi va haver prou per comprovar que finalment l'escletxa es tancava deixant poc més de 10cm per on s'esmunyien les pedres que baixaven uns 10 metres més, però inviable per continuar.

Després d'això vam continuar l'exploració per la "Sala dels grans Blocs" on vam desobstruir un pas que novament es feia inviable als pocs metres. Però la sorpresa va venir quan varem descobrir un conducte gairebé vertical que amb una desgrimpada un poc exposada ens va deixar dalt de la sala volada, i per tant als nostre peus s'obria el gran pou Mali, amb els seus 60metres d'altura. D'aquesta manera vam poder fer una petita travessia, ja que vam tornar remuntant la via normal.

Avenc del Polit. Exploració del Laberint dels Grans Blocs 2. from Saba Productions on Vimeo.

clica aquí per veure la resta de les fotos

Sardenya, un bon destí per fer espeleologia.

2010-11-17T21:16:00.004+01:00

Avui, al veure l'entrada a l'Espeleoblog he recordat que tenia per publicar unes fotos de les coves que varem visitar turisticament a Cerdenya, ja que a la noticia s'hi mostra la foto guanyadora del XXI Concurs Internacional de Fotografia Espeleològica i de Barrancs Ciutat de Sant Feliu, i correspon a una de les cavitats que varem visitar, La Grotte di Nettuno, a l'Alguer, i que està feta pel gran fotògraf Víctor Ferrer.

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma. Té una superfície de 24.090 km2 i una població, l'any 2009, d'1.671.001 habitants.

L'illa és força accidentada, i constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta fragments dispersos de cobertura secundària i eocènica. No presenta cap unitat orogràfica, no té veritables serralades i les formes de relleu són tabulars.

Sota els peus d'una illa dedicada quasi amb exclusivitat al turisme, s'amaga un potencial càrstic enorme, amb multitud de cavitats explorades i totes elles amb moltíssima formació d'espeleotemes que donen un encant únic a les seves cavitats.

El següent mapa extret del document (en anglès) redactat per l'Hellenic Speleological Society mostra un recull de les coves i avencs de l'illa:

En aquest text explica que les primeres informacions sobre coves de l'illa daten del 1580, on si mencionen diversos noms com ara la Grotta Verde.

Nosaltres, que estàvem de visita turística a l'illa, vam aprofita per visitar tres cavitats turístiques, La Grotte di Nettuno, La Grotte di Ispinigoli i el Monte Tiscali (Il Supramonte).

La Grotte di Nettuno

Es tracta d'una cavitat parcialment inundada per l'aigua del mar situada al Capo Caccia, molt a prop de la ciutat de l'Alguer. La seva entrada es troba a cota 0m, i si pot accedir per unes escales caminant, o bé amb barca directament des del mar:

La Grotte di Ispinigoli

Aquesta avenc està situat al terme de Dorgali-Orossei, i si pot accedir a la primera sala del sistema gracies a unes escales metàl·liques penjades del sostre que ens permeten davallar 50m, però el sistema total te molta més profunditat, inclús a la topografia que hi havia (i que no hem van deixar fotografiar) i apareixia un gran riu subterrani.

El Monte Tiscali (Il Supramonte)

Són les restes d'un antic poblat que va habitar l'illa al 2000 a.C. aproximadament hi que va construir les seves cases dintre d'un "stomaco carstico" segons la guia, però jo o definiria com una gran sala amb dues entrades, una al sostre per on entra la llum, i una a mitja altura per accedir a l'interior, sent aquesta l'única entrada al poblat, i per tant facilement protegible davant l'atac d'altres pobles. Actualment s'hi accedeix per un lateral del sostre on els desprendiment han acabat fent una rampa còmoda de baixar.

El camí per accedir-hi també era facilment protegible, ja que discorre per una faixa de roca que pareix feta expresament, i on el pas per una escletxa podia permetre bloqueijar el pas facilment als enemics.

enllaços d'interes:

club d'espeleo de l'illa (amb enllços a la resta de clubs)

ESPELEOBLOG: La cova Verda Grotte di Nettuno Voragine del golgo su susterru

Pili i Joan

El laberint dels Grans Blocs. Avenc del Polit.

2010-11-13T23:28:00.011+01:00

Aquest dissabte, Cantero i Saba anem a revisar una de les últimes incògnites pendents a l'Avenc del Polit. La idea era remenar i buscar pas entre el caos de blocs de la primera sala de l'avenc en direcció a la pista, i es que (hem direu tosut) continuo pensant que surt molt d'aire per la boca per al volum explorat fins al moment...
Hem entrat molt motivats, i ens ha servit per estar tot un matí menejant blocs amunt i avall, fent passos molt estrets i delicats, etc, etc, tot per descobrir i explorar un ramal nou, el "laberint dels grans blocs".

Crec que el nom defineix a la perfecció aquesta zona de la cavitat, ja que ens hem desorientat més d'una vegada, i sort nem tingut de les fites que hem anat deixant per marcar els passos clau per tornar a sortir del laberint.

Resumint, hem explorat un volum equivalent a més o menys la primera gran sala, però entre blocs, amb una sala nova a destacar, "la sala dels grans blocs" i un nou pou que espera impacient el soroll del taladro, ja que avui anàvem justos de temps.

El nou pou és una diaclassa d'uns 50 cm d'ample i que pareix que baixa com a mínim uns 20 metres. A simple vista crec que està orientat amb la mateixa direcció que l'escletxa del xipirò, però a la banda oposada respecte la primera gran sala, però caldrà fer les poligonals fins allí des del principi del laberint de blocs, ja que hem pegat tantes voltes per allí dins que no me crec res del que hem pugui fer pensar la meva intuïció.

Però el millor ha arribat quan sortíem, Cantero ha vist una gatera oculta detras d'uns blocs, i un cop l'ha passada ha fet uns 50m en la direcció de la pista, fins que un petit pou l'hi ha barrat el pas, però ha pogut veure una gran sala que es troba al fons d'aquest. Jo fins allí no he pogut arribar, ja que per molta maseta i escarpi que portem, quan rasca, rasca... i no he pogut superar la forma de S que fa la gatera. Inclús pel que m'ha explicat Cantero (i he sentit com rascava i renegava) després ha fet una altra gatera que l'hi ha donat seriosos problemes al sortir.

Al sortir hem aprofitat per cambiar la corda fixa que hi habia a l'escalada que porta al balcó de les mamelles, a la primera gran sala. L'escalada la va fer Cantero fa uns dies, en l'esperança de trobar continuitat, però no va ser així, i simplement és un balcó en dos mamelles penajat a 12m d'altura.

Caldrà tornar en més temps, taladro, material de topo, material d'instal·lar, i fato en general , però sobretot , tindrem que tornar abans que arriben los polvorons i los turrons, per que tot allò és molt estret!

clica per veure la resta de les fotos

Lo laberint dels Grans Blocs. Avenc del Polit. from Saba Productions on Vimeo.

Explorant la serra del costat.

2010-11-10T21:03:00.003+01:00

De tant en tant diuen que va bé canviar d'aires, i per això aquest diumenge deixem de visitar el Port i aprofitem per visitar un forat que feia mesos que tenia ganes de barruntar a la serra del Coll de l'Alba.
L'hem batejat com a "forat" de la Curba, ja que de moment no arriba ni a "cova", però la corrent d'aire que es nota a la boca, y la proximitat de la Cova del Garrofer (700m), ens donen esperances per seguir desobstruint. De moment encara hi ha molta feina per poder fer pas però res és impossible si es tenen ganes...

El segon és un forat en mig d'una roca que sobresurt dintre d'una finca d'oliveres, aquest solament el vam visitar i vam estudiar la possible manera d'obrir pas, ja que s'aprecia continuació, però en aquest cas donarà més feina que al forat de la Curba.

fotos>>>

Reequipament del Coll Redó i recuperació de la sendera de les Carboneres

2010-11-08T18:21:00.005+01:00

El dissabte ens vàrem ajuntar amb els companys de l’Espemo, que van vindre a ajudar-nos en la tasca de reequipament que estem fent gràcies a la subvenció de la FEEC.

El barranc escollit va ser el Coll Redó i Carboneres situat al límit de la província de Terol; on moltes de les seves instal·lacions encara eren del seu primer descens l’any 1993.

Vàrem substituir totes les instal·lacions per tensors químics 10x100 inox de Raumer, excepte els dos últims ràpels, que com és habitual, ja no ens quedaven bateries. Un d’ells es pot saltar i l’altre té un pi a la dreta per poder rapelar (tornarem quant sigui possible i tinguem ganes).

La sendera de les carboneres

Una de les coses més interessants va ser que en acabat vàrem netejar i marcar una sendera, de la que no hi ha constància a cap mapa. És una sendera que puja des del riu Ulldemó, vorejant tot el barranc de les carboneres (tram no recuperat), fins arribar a la gorja de les Carboneres, on canvia de banda i s’enfila fent ziga-zaga per la muntanya fins a un collet on salta a l’altra vessant. Una suau baixada i torna a creuar el barranc; continua un petit tram suau i després s’enfila per una forta canal i una petita tartera, fins arribar a dalt un balcó, baixa fins a creuar el barranquet de Coll Redó, el remunta per l’altra riba i gairebé al final de tot fa un petit tram per dins d’ell, fins arribar a la pista del Regatxol, a la corba de l’argila.

Espeleologia amb conglomerat: Montserrat Ubach i Pouetons.

2010-11-01T21:13:00.003+01:00

El dissabte tornem a matinar per anar a fer espeleo, agafem l’eix de l’Ebre i el del Segre per anar fins a la comarca del Solsona, a baix de la paret de Canalda. En dirigim a la Casa Cavallera per demanar el permís al propietari de la finca per poder realitzar l’avenc de Montserrat Ubach, ja que porta ell la gestió, no pas la federació.

Anem al pàrquing i preparem tot el material 315m de corda (120+70+40+10+40+35) i una trentena de mosquetons i xapes. Comencem la visita anem davallant per amplis pous fins a la cota -80 on tenim de superar una gatera amb aigua i fang. Continuem davallant fins arribar al fons a la cota -198’5m, sent la cavitat més profunda de Catalunya amb roca conglomerada. Fem un petit mos i surt de cara amunt amb un parell d’hores ja estem a fora.

Anem a sopar i a veure el Barça, on després anem dormir a Montserrat. De bon mati sortim des del coll de Can Maçana carregats amb tots els trastes en direcció a la zona d’Agulles concretament al refugi Vicent Barber per realitzar l’Avenc dels Pouetons, un altre de roca conglomerada, però amb més formació que l’anterior. Comencem la visita i a la cota -105m trobem una replica la Moreneta, continuem fins a la cota màxima -123m. i una altra vegada cap a fora.

Vídeo del MC 100. Avenc de la Crisi. 24-10-2010

2010-10-27T07:09:00.004+02:00

Imatges grabades el passat diumenge a l'Avenc de la Crisi o també dit MC 100.
Aquesta ha estat la primera prova amb la càmara d'alta definició dintre d'una cova, i el resultat ha estat prou bo, encara que falta potència d'il·luminació en algunes tomes, però anirem millorant, espero que us agrade.

MC 100-Avenc de la Crisi from Saba Productions on Vimeo.

Avenc del Polit: TV3 TN comarques Tarragona, 26/10/2010

2010-10-26T16:09:00.005+02:00

Avenc del Polit al minut 4:40.

MC 100. Avenc de la Crisi.

2010-10-24T22:42:00.012+02:00

Aquest diumenge hem anat a visitar un gran clàssic de l'espeleologia al Port, l'Avenc de la Crisi, o també dit per la majoria de nosaltres MC 100. Aquest es troba a La Mola de Catí al Port, te una profunditat de 148 metres amb un pou d'entrada de 117 metres verticals que transcorren a traves d'una diaclassa bastant estreta. Un cop al fons del pou el recorregut és de predominant horitzontal, i a traves de diverses galeries i pasos estrets vam poder visitar la Sala del LLac i la Sala de les Banderes.
Coordenades de la boca d'entrada:

fotos:

En breu penjaré el vídeo amb HD

Barrancs a la conca de l'Ulldemó.

2010-10-17T12:19:00.015+02:00

Aquest dissabte, aprofitant que el Parc Natural dels Ports obre la cadena del Regatxol per a que la gent pugui entrar ben a dins a buscar robellons i demés... nosaltres aprofitem per fer un clàssic de l'època, el Barranc de Coll Redó que desemboca al de les Carboneres, per després saltar a fer el Barranc del Regatxol.

El barranc de Coll Redó te un gran salt al principi, aquest es supera amb un ràpel màxim de 52m, equipant per les reunions d'abertura i fraccionant a la reunió penjada, ja que per la reunió nova de parabolts el ràpel pot sortir d'uns 60m.

Després d'una serie de ràpels més curts, arribem al Barranc de les Carboneres, el qual sempre aporta més caudal, i al poc trobem una petita gorja amb unes formacions de roca tosca que donen un encant únic al lloc.

Finalment, la gorja s'obri i amb un possible salt d'uns 10 metres i un ràpel s'acaba el tram deportiu.

Al sortir, i per arrodonir el dia varem fer el Barranc del Regatxol ja que només cal moure el cotxe uns 2km i podem fer aquesta magnifica gorja, que gracies a les pluges del dilluns i dimarts, estava amb un nivell d'aigua per disfrutar-la al màxim sense cap mena de problema, i podent fer la cascada per dintre, encara que sempre queda l'opció d'utilitzar el passamà recuperable que va instal·lar David Tomas per als dies amb més caudal.
Quan estavem instal·lant el ràpel de la cascada, per a sorpresa nostra, vam vore com un grup de gent amb neopré remontaben fins la gran catedral que forma la gorja, la veritat es que no se qui estava més sorprés, si natros per vore a gent allí baix en la rasca que fotia, o ells per arribar i vore dos tios penjats a dalt de la cascada (lo "hostiiiiaaaaa" que va exclamar un d'ells descriu a la perfecció l'encant del lloc), finalment van marxar abans que arribessim baix, ja que estaven tremolant de fred, i suposem que devien fer una excursió acuàtica remontant l'Ulldemó fins l'últim lloc possible.

fotos:

El vídeo:

16-10-2010 Barranc de Coll Redó-Carboneres i Brc. del Regatxol from Saba Productions on Vimeo.

PSM: Verna-Túnel del Vent

2010-10-13T17:53:00.002+02:00

Aquest pont del Pilar vam pujar al Pays Basque, a realitzar la travessa Tete Sauvege- Verna, una d’aquelles activitats que feia tant de temps que estàvem esperant.

Ja sabíem que la meteo no ens era favorable, però igual vam anar, una vegada allí ja es va confirmar el pitjor, pluja durant tot el dia abans, la recomanació de no realitzar-la per part de l’Arsip i dels companys GIE de Granollers.

El diumenge van realitzar el pla B, entrar pel túnel del EDF, fins a la sala Verna i remuntar la travessa fins a l’altura del túnel vent, passant per sales Chevalier, Adelie, Queffelec, El Metro, Casteret, Lepineux i la Navarra.

Hem tornat amb un regust un poc amarg d’aquesta sortida. Però intentarem retornar abans de les nevades, si les condicions son optimes, si no ja ho deixarem per al estiu del 2011.

Fotos>

Més Fotos>

La Piedra ja està a tocar

2010-10-03T20:25:00.005+02:00

Aquest cap de setmana que ve anirem a fer la travessa Tete Sauvage-Sala Verna (Túnel EDF), i gràcies a TV3 i el nostre amic Jesús i els seus companys hem pogut veure imatges de primera ma del sistema de la Piedra de San Martin. Aquí teniu el vídeo complert del programa, el reportatge que ens interessa comença al minut 5:20.

Esperem que la climatologia ens respecti i poguem fer la travessa amb èxit, ja que son moltes les hores invertides en la preparació d'aquest gran objectiu de la temporada 2010.
Un marge de 2 dies sense plujes a l'exterior seria l'idoni, ja que les crescudes dels rius subterranis son molt perilloses, i com menys aigua trobem al sistema més depresa progressarem.

Redescobrint La Mola: La Cova de la Pallissa d'en Polit.

2010-09-19T08:34:00.023+02:00

El dissabte vam quedar per anar a intentar trobar un forat que J. Tiron recordava a la zona del Barranc del Polit, i per tal d'anar més depressa varem agafar les bicis per fer el tram de pista del Polit que no és permesa la circulació en vehicles.

El que tenia que ser un dia de descoberta, es va convertir en un dia de redescoberta, ja que en lloc del forat que recordava Tiron, ell mateix, en va localitzar un altre. Quan ens va cridar per anar a veure el que havia trobat vam flipar, una boca generosa donava pas a unes estàncies que havien estat habitades, on s'hi trovaben restes d'estris de fusta i fins i tot una pallisa per dormir, aquesta estava confeccionada amb gran destresa, amb una base de troncs de pi, una capa de rames de boix, i finalment una capa de palla. El seu estat és bo, el que fa pensar que no deu tenir més de 40 o 50 anys, i que per les característiques pareix que va ser feta i utilitzada per antics llenyataires, ja que la zona del Polit era una de les més usades per treure fusta.
Situació:

N 40º 48' 12,5"
E 0º 16' 34,6"
h= 1173m

Actualment les primeres dues sales serveixen a les cabres per morir en pau, ja que vam trobar 5 esquelets de cabra hispànica que a primera vista havien mort per causes naturals, ja que la majoria dels esquelets es trovaben amb posició de repòs, i no habien estat manipulats.
La cova en questió no apareix referènciada en lloc, i pel moment no hem pogut saber el nom amb que va ser batejada, i el més possible és que s'hagi perdut en la memoria col·lictava, així que de moment l'anomenarem la Cova de la pallisa d'en Polit, el motiu és ben evident.

El mateix dia, i gràcies a la masseta i l'escarpi que portavem i una antiga llauna d'atun que vam trobar-hi, bam aconseguir desobstruir dues gateres, la primera una finestra de roca, que possiblement algú petit hauria pogut passar antigament, i que simplement vam eixamplar, i la segona una gatera amb forma sifònica de terra a la part de sota i roca a la superior, aquesta va ser la que ens va donar més feina, ja que només és podia veure un espai on passava el bras i prou, però que va ser suficient per passar la càmara de fotos a l'altra banda i veure que hi habia continuació, d'aquesta manera ens va motivar a treure terra amb la llauna d'atun, i finalment vam poder creuar-la, el pas el vam anomenar la gatera de la xona de la vaca...
A l'altra banda hi vam decobrir una serie de sales, dues d'elles amb planta cilíndrica i en forma d'embut col·lector, i una altra amb moltes arrels dels arbres de la superffíie que estaben cobertes de calç.
Cròquis en planta:El seguit de sales formen un conducte d'aigua que actualment només deu seractiu en episodis de llevantades fortes, i la mostra més evident d'això la trobem a la sala de l'embut, on pareix que l'aigua surt per un petit sifó que es troba d'intre d'un embut de fang moldejat per la força de l'aigua quan surt:El desnivell de la cova és d'uns 10m, i no hi ha cap pas amb corda, per tant no presenta altra dificultat que les dues gateres comentades.

vídeo:

Cova de la pallissa d'en Polit from Saba Productions on Vimeo.

Aquí teniu la resta de fotos:

Nova descoberta a La Mola: Avenc de la Diada

2010-09-14T23:27:00.030+02:00

Com no podia ser d'altra manera, després de tenir l'últim avenc tot explorat i divulgat (Avenc del Polit), mos fiquem a buscar-ne més, i pareix que anem agafant-li lo gustet, perque ja en tenim un altre a la saca. Es tracta de l'Avenc de la Diada, encara que el vam trobar el diumenge 12, però vam decidir dir-li així per falta de referències externes o d'alguna cosa que ens fes pensar en un nom més encertat.

Història:
12/09/2010 Tot va començar la tarde del diumenge passat, que per a variar (ja comença a ser típic en les tardes de diumenge) vam puijar a pateijar la Mola i buscar forats, aquest cop per la zona propera a l'Avenc de Mamelots. I com si es tractes d'una repetició de l'escena on vam descobrir el Polit, és succeeixen unes paraules comunes: IECCC, he trobat un forat, VINE XEIC!, però aquest cop intercanviant els papers entre nosaltres.
Aquell dia només vam poder treure alguna pedra i una mica de terra, però ja s'endevinava el que podria ser un nou avenc, ja que per un petit forat s'escolaven pedres que caien per un pou d'altura considerable, i després de marcar-lo amb el GPS ho vam deixar per un altre dia.

13/09/2010 Les ganes d'explorar el nou forat eren considerables, i quedem al sortir de les respectives feines per puijar a La Mola, esta vegada en lo material necessari per poder entrar al forat.
Després d'una breu desobstrucció ja teniem fet prou pas per col·lar una persona i accedirem a l'interior, on els volums són comodes per baixar un pou de 20m sense cap problema i gairebé volat, on partint d'un gran pi i un spit per fraccionar en tenim prou per arribar al fons.
L'avenc resulta ser una ecletxa allargada tipus diaclassa, on el fons es troba tapat per una capa de fangs que ens va fer entreveure que ja no hi haurà continuació, i així va ser, ja que vam recorrer tot el fons de l'escletxa i no vam trobar ni un petit forat on hi hagués una possible continuació. Així que a falta de fer una topo, donem l'exploració per finalitzada.

Situació:

Coordenades:
N 40º 48' 29,5"
E 0º 17' 12,1"

Cròquis:

Vídeo:

Avenc de la Diada from Saba Productions on Vimeo.

Fotos:

Reequipament del barranc de la Caramella (2 de 2)

2010-09-13T17:19:00.001+02:00

El dissabte vam reprendre el reequipament de la Caramella en la seva 2ª fase, varem pujar carregats amb tot el material fins al començament de les gorges superior. Una vegada allí ens vam quedar sorpresos, en trobar unes noves instal·lacions amb tensors químics amb cadena Fixe. Creiem que no poden tenir més de 3 o 4 anys, ja que fa tants d’anys que no ho varem baixar.
Continuem el descens i abans d’entrar a la penúltima gorja reequipem les antigues instal·lacions del ràpel de 9 i 37m, trèiem tot l’antic. I per finalitzar fiquem una cadena amb Y a la capçalera del primer ràpel de la cua a de cavall per poder recuperar millor la corda i reforcem el 2 ràpel amb una altre tensor químic i els unim amb cadena ja que la roca es dubtosa fiabilitat.

Fitxa de l'Avenc del Polit

2010-09-10T17:38:00.001+02:00

Ressenya Avenc Del Polit

Reequipament del Barranc de la Caramella (1 de 2)

2010-09-06T12:36:00.004+02:00

El dissabte vam començar el reequipament d'un dels descensos més emblemàtics del Port el barranc de la Caramella, ja que moltes de les instal·lacions són encara de l’apertura de l’any 1985 per Ramon Segarra, Joan Tiron, Mauro Ortiz…

El reequipament a estat gracies a la col·laboració entre la Feec i Uec-Tortosa, en la primera fase hem instal·lat tensors químics 10x100 inox de Raumer a la petita gorja d’abans del circ i la cascada de la Cua de Cavall. Pròximament instal·larem la part superior, ja que depenem de l’autonomia de les bateries del trepant.

>Fotos<

Pubilles de la secció d'espeleo de la UEC Tortosa

2010-09-02T00:16:00.003+02:00

Objectiu del 9 al 12 d’octubre: PSM

2010-09-01T00:18:00.004+02:00

Desprès d’haver realitzat durant l’any 4 travesses espeleològiques ara ja toca anar a fer la estrella, tant per la seva magnitud com historia la Pedra de Sant Martí.

Tete Sauvauge-Sala Verna

Accés: 30’
Retorn: 45’
Descens: 20h
Desnivell: -983m
Recorregut: 9100m
Extensió total de cavitat: + de 80km

Ressenya / Panoràmica / Historia / Geologia

Qui s'anima?

TRAVESSA DE L'ALBA

2010-08-30T17:52:00.003+02:00

Un cap de setmana més ens ajuntem Castellonencs i Ebrencs per a fer espeleo junts, esta vegada anem a la vall de Benasque per a realitzar la Travessa de l’Alba.

De bon mati ens trobem al càmping dels Banys, on organitzem grups, material i poca cosa més. Pugem en cotxe fins als Banys, on emprendrem la pujada a peu fins al llac de l’Alba, una vegada al llac sense massa dificultat trobem la entrada superior el Bujerin.
Esmorzem un entrepà i fem dos grups per a fer la travessa (Jota, Pena, Vicent i Marc) (Cantero, Barquero, Pinyol, J. Tiron i Albert).
Entrem primer els Ebrencs i després els Castellonencs. Comencem amb una petita boca que ens deixa un pou de 32m amb les parets completament blanques, una part estreta gens ni mica comparable amb les estretors del Port. Un pou de 16m, un petit meandre ple de fang i d’aigua anomenat la Porqueriza, un gran pou de 56m que ens deixa a un petit curs d’aigua subterrani amb esplèndides cascades, poc desprès ens separem per unes galeries fòssils que ens fan arribar a la sala Maldita.
En aquest punt deixem la via normal, travessem tota la sala i busquem la nova via Maladeta-Llòpis-Leonor, passem entre uns blocs i deseguida arribem a una zona amb uns passamans molt atlètics, un pou de 14m i arribem a la galeria de les piques un dels trams més bonics de la travessia, amb molta formació i gurbs. Continuem un altre pou, i fem cap a la galeria de les Pisolites, dos pous de 27m i arribem a una zona un poc caòtica on veiem un antic bivac d’exploració, trobem la continuació i fem cap a la sala Leonor de grans dimensions i una espectacular cascada, on tornem a estar a la via normal.
Davallem l’últim grau pou, i fem una paradeta per a fer un mos, seguim la galeria de les Angunies fins a l’exterior, superant estretors, ressalts, blocs, passamans i per fi arribem a la boca inferior amb un total de 5h30’.

A la nit sopem tots plegats a una caseta de pastors, unes copes al Petronila i el diumenge l’aigüeta de Barbaruens per netejar el material.

FOTOS>>>

Barrancs al Parc National des Pyrénées

2010-08-23T18:53:00.002+02:00

El divendres ens trobem a Gèdre uns quants uequeros vinguts de diversos llocs en rutes diferents, per poder fer barrancs per la conca de la gave de Gavarnie i d’Ossoue.

Barrancou de Saugué

Situat a la banda esquerra de la gave de Gavarnie un poc més amunt del barranc que va cap al circ de Troumouse. Barranc ben formats en trams separats per blocs, cabal permanent i alt. La gran majoria dels ràpels son per dins l’aigua, equipament excel·lent.

Gargantan de Ossoue Superior

Situat davall la pressa que hi ha al final de pista Ossoue, accés per a pujar al Vignemale i al Refuge de Baysselance. Barranc molt esportiu però curt, olles i petits meandres molt polits, marmites trampa foradades. Cabal permanent de desglaç, aigua molt freda, equipament bo.

Gargantan du Marboré

Situat al mateix circ de Gavarnie, el tram engorjat del costat del Hotel. Gola molt estreta, amb moltíssim cabal, gracies a la gran zona de captació del circ. Moviments d’aigua de tots els tipus, contracorrents, rebufs, drossatges, bolets... Equipament pràcticament inexistent, un buril i un spit.

Barrancou des Tourettes

Situat a la banda esquerra de la gave de Gavarnie davall del refuge de Serradets. Barranc poc definit però amb cascades de mitja altura, amb bon cabal entre mig d’un bonic bosc d’avets i pi negre. Equipament acceptable però antic.

Fotos Ricard>>>

Fotos>>>

Tour de barrancs pel Pirineu. Benasque-Bielsa-Laruns.

2010-08-20T22:13:00.005+02:00

Aquesta setmana hem estat fent barrancs pel Pirineu, dos socis de la UEC, Barquero i Saba, i l'incansable Ricard de Vic.
Varem començar la ruta el dilluns a Benasque, on vam fer dos barrancs pendents de la llista, Las Gorgas de los Galantes i l'Aigueta de la Vall, el primer amb un caudal que ens feia estar atents a cada pas, ja que el més mínim descuit ens podia costar car, en canvi, el segon barranc va ser tranquilet i per disfrutar de les vistes.

El dimarts, vam fer Lalarri superior, amb la companyia de Cantero, Mota, Amancio i un amic seu. El barranc estava amb un caudal per disfrutar-lo sense cap problema, i no com l'altre cop que el vam fer fa dos anys, on vam patir en algun tram.

El dimecres vam saltar a la població francesa de Laruns, per fer el Bitet, La Gorge du Hourat i El Gave de Herrana o Soussouéou. El primer estava amb un caudal per fer-lo amb tranquilitat, però el segon, va resultar una classe magistral d'aigues vives, on vam acabar cansats de nedar per escapar dels drossatges que hi vam trobar (dels punts més delicats no hi ha fotos perque tenia les mans ocupades llençant la corda d'aigues vives). I finalment, el tercer va ser un petit descans per divertir-nos abans de sopar uns magnifics cigrons en butifarra i ceps.

El dijous vam fer La Gorge o Escanat de Batch i La Corge de Cap de Pount, dos barranquets sencills i bonics, finalment per la tarde vam desestimar fer res més ja que s'aproximava una tempesta espectacular que va deixar molts litres per tot el Pirineu.

Aquí les fotos per ordre:

Sortida el 21 i 22 d’agost

2010-08-16T18:10:00.003+02:00

Cap de setmana a fer barrancs a conca de Gave de Gavarnie i d’Ossoue.

BARRANCOU DE SAUGUÉ SUPERIOR
BARRANCOU DE SAUGUÉ INFERIOR
GARGANTAN DE OSSOUE SUPERIOR
BARRANCOU DES TOURETTES
GARGANTAN DU MARBORÉ

Qui s’anima?

Avenc del Polit. Història d'una descoberta.

2010-08-05T19:19:00.038+02:00

Aquestos dies hem estat ocupats explorant aquest nou avenc, ara, amb gairebé el 100% de la feina d'exploració feta, publiquem el diari de la descoberta i posterior exploració d'aquest nou avenc, que amb una profunditat de -134 metres (fins on hem explorat), es queda amb el 6é lloc en el ranquing de profunditats del Port.

Cronologia dels dies d'exploració:

18/07/2010

Rafel, Jack i Saba anem a buscar forats a la Mola. Aquesta vegada decidim anar per una zona que no hem explorat encara, la zona de la capçalera del Barranc del Polit, d’on sabem que no es coneix cap avenc, i per tant pot voler dir dos coses, o que realment no hi ha res, o que no l’ha explorat ningú.
Aparquem prop de l’Avenc de Mamelots, però ens endinsem a l’altra banda de la pista, passen els primers minuts i res convida a seguir buscant, ja que la vegetació fa penosa l’exploració, fa molta calor i no trobem cap indici de que estesem davant d’una zona amb potèncial carstic per sota dels nostres peus, però seguim caminant fins que decidim que ja n’hi ha prou per aquell dia.
Emprenem la línea recta que imaginem que ens portarà al cotxe, ja desil•lusionats com d’altres tantes tardes per la Mola de Catí, però llavors, Rafel hem crida, ha trobat alguna cosa, jo estic bastant lluny, i quan arribo ja ha aconseguit obrir un petit forat al terra per on diu que circula aire. Jo flipo de com ha pogut fixar-se amb una cosa tant poc evident!, però te raó, hi circula moltíssim aire, estem davant d’un volum subterrani important, sens dubte serà una troballa important.
Aquell dia destapem un poc la boca traient terra amb les mans fins que podem embotir el braç amb la càmera i fer fotos al darrera del bloc que barra l’entrada, les fotos mostren un pou que es perd en la foscor del desconegut.
Decidim tornar el dia següent al sortir de la feina, portarem el material adequat per treure el bloc i per començar a explorar la cavitat.

19/07/2010
Rafel i Saba, ja sense Jack (que es queda a casa rosegant lo sofà de Rafel) aconseguim desobstruir l’entrada traient un gran bloc que en barrava el pas amb l’ajuda d’un tractel mecànic.
Comencem el descens, i partint d’un gran pi, amb l’ajuda d’un primer fraccionament a un pont de roca, i un segon a un spit, aconseguim fer fons al primer pou, d’uns 35 metres, aquest ens baixa pel sostre de la primera gran sala, les dimensions ja ens deixen sorpresos, ja que només per aquella sala ja seria una gran descoberta als Ports, ja que des de que varem trobar l’Avenc de Sabarin ara farà un any i mig, no s’havia trobat res tant gran al Massís del Port. Però com descobrirem els següents dies, aquella primera sala només serà el principi d’una gran cavitat.
Aquell dia instal•lem en segon pou d’uns 10 metres amb l’ajuda d’un pont de roca i d’un fraccionament amb un spit. La continuació és evident, però sens fa tard, i al dia següent tenim que anar a treballar, així que deixem l’exploració a uns -45m.

21/07/2010
Al igual que el dilluns, quedem al sortir de la feina i anem a continuar l’exploració, esta vegada se sumen dos espeles més de la UEC.
Anem Rafel, Albert, Jordi i Saba, que un cop instal•lat el segon pou, baixem fins aproximadament la cota -70 per un laberíntic caos de blocs fins la capçalera d’un gran pou que es perd en la foscor, el bategem com a pou Mali.
Consients que no tindrem prou corda, decidim instal•lar la capçalera per tornar un altre dia a baixar-lo, però el trencament de la punta de l’espitador ens fa deixar-ho per un altre dia.
Sens dubte estem a la capçalera d’un gran pou, els frontals no aconsegueixen il•luminar el fons, i les pedres triguen una mitja de 3,5 segons (t) a arribar al fons, per tant considerant una gravetat de 9,81 m/s2 (a), ens dona idea que estem a sobre d’un pou d’uns 60 metres (x) d’altura. (V0=0, X0=0)

(Una regla ràpida per calcular altures, és multiplicar el quadrat del temps de caiguda en segons per 5, i s’obté directament l’altura en metres)
Mentre emprenem el camí de sortida ja pensem en com serà el pou Mali, i que ens trobarem al fons, però no serà fins dissabte que tornarem, així que a esperar i somiar...

24/07/2010
Toquem fondo!!!, Rafel, Jordi, Albert, Mota, Cantero i Saba. Amb l’ajuda del taladro de la UEC aconseguim instal•lar tot el pou Mali, tot amb una corda de 65 metres que n’hi fet expressament s’acaba a 30 cm del terra. El pou queda instal•lat al igual que la resta de la cavitat amb paravolts de mètrica 10 amb les xapes pertinents.

El fons del pou ens permet continuar baixant uns metres entre un caos de enormes blocs, però a primera vista no hi ha continuació possible, però sen’s dubte s’haurà de continuar explorant.
A la sortida aprofitem per prendre les poligonals principals per fer la topo de la cavitat, i remenem diverses incògnites més.

31/07/2010
Jordi i Saba anem amb el flash esclau a fer fotos dels pous i les sales, però sens fa evident que per als volums de la cavitat necessitaríem com a mínim dos flashos esclaus, tot i així fem fotos on s’aprecia realment la grandiositat de l’avenc, i sobretot de l’espectacular pou Mali.
També aprofitem per clavar els últims parabolts que substituiran els spits dels primers dies.

5/08/2010
Anem Rafel, Albert, Jordi, Helena, Barquero i Saba, aprofitem per prendre les poligonals que faltaven i fem unes quantes fotos més mentre Helena i Barquero coneixen la cavitat.

Cal destacar que hem marcat amb petites fletxes de pintura el camí més ràpid per passar el caos de blocs que hi ha entre el segon i tercer pou, ja que aquest és molt laberíntic.
Aquí teniu la topo, que gracies a l'ajuda de Mauro ha quedat molt bé. Aquesta és probisional, d'aquí uns dies publicarem la definitiva amb les coordenades UTM de l'entrada.

7/08/2010
Jordi, Cantero i Saba anem a fer una escalada per comprovar una finestra penjada sobre un tap de blocs al pou Mali. Amb un total de 4 parabolts i cintes planes per a ponts de roca hem arribat al cap damunt del tap de blocs, però simplement hem constatat que s'acaba el pou amb la mateixa amplada que ha sota. Al final, abans de sortir, Cantero no sabia com dirmos que tenia ganes de baixar fins al fons per practicar corda i ha llençat la tapa del pot estanc per tenir l'escusa perfecta, i l'ha baixat a buscar, jeje.

9/08/2010

Bielsa i Saba anem a intentar equipar el pou Mali amb una vertical volada més llarga que l'actual, però ho deixem per un altre dia, ja que des d'on ho pensavem instal·lar només aconseguim uns 30 metres volats fins tocar paret, i la idea seria equipar el pou volat fins al punt més baix del caos de blocs del fons. Ho hem deixat per un altre dia amb la idea de portar més material d'equipament i una ancla per poder equipar el pou volat més alt del Port. L'ancla ens servirà per poder arribar a una punta de roca d'on creiem que podrien sortir uns 60 metres volats, però estar clar que serà un bon repte poder-ho instal·lar.
Ara que ja gairebé hem explorat totes les continuacions possibles per poder baixar el màxim de metres, arriba l'hora de començar a mirar cap a dalt. L'escalada del dissabte va ser el primer intent per descobrir noves galeries, i ahir, per una casualitat i per mirar al lloc adecuat en el moment adecuat, varem descobrir una escletxa perpendicular al pou Mali. Aquesta comença a la capçalera del pou Mali, i la vam vore per casualitat quan recolliem la corda del pou.
L'escletxa l'hem anomenat Escletxa del Xipiró, i caldrà tornar per instal·lar el pou que forma, ja que ahir ja no varem tenir temps (puijar al Port després de sortir de la feina no deixa massa marje de temps). Aquest descoberta ens tornar a engrescar en l'exploració, ja que les pedres que vam tirar baixaben força metres (aquí no podem aplicar la formula del Pou Mali, ja que no seria realista per que l'escletxa és estreta, i les pedres reboten a les parets constantment i es frenen), però si que estar clar que baixa força metres, i que no comunica amb el pou Mali.
A somiar fins que tornem...

14/08/2010

Cantero i Saba anem a baixar per l'escletxa del Xipiró. Aquesta és molt estreta en els seus 15 metres de llargada aproximadament, i extremadament estreta en el pas que hem anomenat "Pas del Canterer". Finalment, i després de treballar força per obrir pas, Cantero a fet cap al pou Mali per una finestra penjada tot reseguint un lateral de l'escletxa, i per l'extrem oposat o ha donat per impossible, ja que l'escletxa continua impracticable, per tant s'han esbait totes les il·lusions de poder continuar explorant.
Ja que estabem allí amb el taladro hem aprofitat per instal·lar "la via dels volats" al Pou Mali, que amb un total de 7+30+25m dona accés al caos de blocs final, tot sent un pou atlètic i de trams totalment volats, on s'agraeix portar pàntin.
Les fotos: (no us perdeu el vídeo del Pas del Canterer de puijada!)

Objectiu Agost

2010-08-05T17:42:00.004+02:00

Després de realitzar la Tonio-Cañuela, Tibia-Fresca i la T1- Santa Elena, passem a fer el cap de setmana 28 i 29 d’agost la travessa de l’Alba, ja que serà l’escalo final per poder anar a fer la travessa Pedra de Sant Martí (Tete Sauvage-Verna).

Sistema de l’Alba: Bujerin-Cova de l’Alba
Aproximació: 1h45’
Descens: 9h
Retorn: 20’
Desnivell: -530m
Recorregut: 2200m
Extensió total cavitat: 4.914m
* La travessa la farem per la nova via (Maladeta-Llòpis-Leonor) descoberta per l’espeleo club Sabadell.

Qui s’anima?

Enllaç 1> Enllaç 2>