Eren voltants de les tres de la tarda quan tumpare, tamare, tungermà, taiaia, mamare, mungermà, maiaia, Javi, Rafel, Helena i jo hem marxat cap a St. Esteve de Sesrovires, en arribar allà s’han afegit al grup Silvia i Jordi. Molts més haurien vingut, però les circumstàncies no els hi han permès. Hem anat a la II Tarda de la Imatge que organitza el GIRES, era un dels teus últims projectes pendents i no podia quedar sense realitzar-se, així que, tots junts hem anat a veure la pel·lícula de Cueto-Coventosa, la reina de les travessies sota terra.
Abans les 17h ja estàvem allí, l’Antoni ben aviat ens han vingut a saludar i en breu el Juan Miguel, els dono les gràcies per l’acollida, sempre és dur anar a un lloc que no coneixes i més en aquestes circumstàncies.
Als pocs minuts, una cara coneguda, l’Amancio, sempre recordaré el dinar que vam compartir els tres camí de Murcia. Ell presentava la peli “Expedición Trummelbach”, encara tinc fred ara, crec que com la majoria dels allí presents; milers de sensacions m’han envaït en veure aquesta filmació, és inexplicable.
Entre el primer curt, el documental del “20º aniversari del GIRES” i el de “Cenotes. El inframundo de Xibalbá”, arriben unes altres cares conegudes, el Ricard, el Carles i la Feli, no et pots imaginar l’apreci que els tinc, el fet d’abraçar-los m’omple d’energia.
Tots junts hem passat la tarda mirant les pel·lícules, la última la teua, com hem comentat en Javi, lo bo es deixa per al final. Tornar a sentir la teua veu encara fa que el cos em tremoli, però tot i això, el fet de sentir-te riure m’ha fet esclatar un rialla.
En acabar els passes, han fet entrega d’uns obsequis, com tu no el podies recollir ho he fet jo; Helena, Jordi i Rafel m’han acompanyat, però sé que tu també estaves amb mi i que d’alguna manera l’hem recollit junts. Com tu em vas ensenyar, els dos que som un, i ara més que mai.
Si m’he de quedar amb alguna cosa d’esta tarda, per mi el més important ha estat el fet de compartir el teu record amb algunes de les persones més importants de la teua vida i amb moltes altres que s’estimen la muntanya com tu ho feies.
Saps que sempre t’estimaré i que sempre caminarem junts!!!
Pili
