Avenc del Taix. Vandellós.

Aquest diumenge hem anat a la serra de Vandellós per tal d’explorar un avenc, que Joan Tiron només sabia de la seva existencia però que no en teníem cap classe de referència, ni topo ni res, de fet no sabíem ni a on estava, nomes mes o menys la seva situació al mapa, L’AVENC DE LA MOLA DEL TAIX.

Així que a les 8 del matí Rafel, Jordi i Joan cotxe i cap a Hospitalet, allí agafem l’antiga N-340 i després de 4 km, agafem una pista que ens endinsa cap a la serra, després de fer una mica de 4x4 per una pista una mica destrossada deixem el cotxe i en un vent molt fort (sembla que el vent persegueix a Rafel) crestejant cap a l’avenc, al qual arriben en mes o menys un hora de caminada.
Un cop a l’avenc ens hem sorprès ja que l’hem trobat instal·lat en parabolts, baixem un primer pou de 40 metres molt gran i xulo, i la segona sorpresa, també està instal·lada la corda a partir del segon pou. L’Avenc ha estat una descoberta ja que no ens esperavem un avenc en uns pous tan grans i nets, hem disfrutat molt, es un avenc molt recomanable i que tornarem a fer segur, ja que hi ha 7 pous molt atlètics i baixa fins a +-109 metres.

En conclusió ja sabíem que la serra de Vandellós es molt interessant en tots els aspectes i avui l’hem descobert espeleològicament i volem felicitar a la gent que la deixat instal·lat, ho han fet molt bé.

Nou avenc. Avenc de Poy - GEA 5.

Aquest passat diumenge, mentre l'equip A de la SE de la UEC Tortosa anava al Garraf, l'equip B vam puijar a La Mola per tal d'explorar un forat que vam trobar ara farà uns dos mesos. D'aquesta manera anem complint la llista d'exploració de cavitats que tenim marcades a l'agenda. La majoria fins al moment no han tingut res a vore amb Sabarin, però aquesta no ens ha deixat gens de mal gust de boca. La part descoberta fins al moment és prou bonica, i hi ha indicis clars que hem trobat un antic curs d'aigua molt important.

El indici principal és la repartició del sediment a la cota base de l'avenc, aquesta es troba uns 25 metres per sota del nivell de terra, aquest sediment està col·locat de tal manera que s'observa una formació d'olla de sediment formada per un remolí d'eix oritzontal, aquest fenomen és el que ajuda a buidar el sediment de les olles de roca als barrancs, i en aquest avenc a estat capas d'erosionar el sediment compactat fins crear una olla. Aquesta olla va ser el que més ens va cridar l'atenció, i després de remenar una estona vam poder localitzar les possibles entrades i sortides de l'aigua al seu pas per la cavitat que hem explorat fins al moment.
A la part superior (curs d'aigua amunt), vam localitzar dos forats d'on havia sortit gran quantitat d'aigua, ja que altre cop el sediment habia estat forçat i rebentat diversos cops al llarg de la vida de la cavitat, però de moment els pasos son massa estrets per passar-hi, encara que en un d'ells s'observa cavitat al altre costat i per tant ens motiva la idea de forçar el pas per continuar explorant.
A la part inferior (curs de l'aigua avall), vam obrir un petit pas a traves del sediment poc compactat (pas anomenat "Lo pas del menobre Camarlenc") que ens va deixar veure per on desaigua la cavitat, però que ha primera vista serà inviable de forçar, ja que es estret al llarg d'un pas massa llarg.
A part, hi ha petites formacions de macarró que indiquen un peridode de retorn de com a mínim 7 - 10 anys, ja que estan formats al sostre mateix dels conductes de circulació de l'aigua i tenen entre 5 i 6 cm de longitud (dada aprox segons creixement de macarrons mig). Aquesta dada indica clarament que estem davant d'un curs d'aigua poc actiu, i que només pren força en episodis de pluja molt intensos.
Sobra dir que continuarem explorant els conductes per seguir el curs de l'aigua i veure quines sorpreses podem descobrir.

Avenc dels Esquirols, -184m

El diumenge de bon mati ens trobem amb els companys de l’Espemo, emprenem l’autopista fins a Vilafranca del Penedès, desprès agafem la N-340 i un cop passat el coll de l’Ordal ens endinsem per la urbanització del Lledoner fins al pàrking de l’avenc. Ens repartim les tasques, uns preparen l’esmorzar a base de carn rostida i els altres el material d’espeleo.
Comencem la visita a l’Avenc dels Esquirols, Cantero, Mota i Albert son l’equip d’instal·lació, Helena la fotògrafa i Barquero, Cucala i Albeseta l’equip de desintal·lació. Entrem per la boca esquerra amb un pou de 23m, després una curta gatera i un pouet de 8 i ens situem a la sala de l’Orgue. Una gatera i un passamà de 5m i ens deixa a un espectacular pou aeri de 42m, a uns metres del seu fons hi ha finestra que ens dona pas a un pou de 21m. A continuació una petita vertical de 9m, un parell de ressalts de 6 i 5m, on trobem una petita saleta, un altre pouet de 16m (on Cantero clava 2 spits d’inox, ja que els que havia estaven molt deteriorats per l’òxid), arribem a la base del pou on cau bastanta aigua. Passem un parell de gateres i ens situem al pou de 36 (pou GES) un cop al fons ja fem l’últim pou de 18m i arribem per fi al fons de l’avenc.
Sortim els 4 cap a munt i deixem que el trio de desinstal·ladors facin la seva feina. Una vegada a fora els 4 preparem la rostida per a berenar. Sobre les 18:00 surten de l’avenc els tres, baldats i amb els 250m de corda.