Divendres 7 de març es va convocar a la seu de la UEC l’assemblea general de socis, que havia de triar una nova junta per jubilació de l’anterior.Amb una afluència massiva, de per lo menos 20 socis, la sala de reunions del local es feia petita i es palpava la tensió pròpia d’un final de campanya electoral. Les enquestes no definien clarament un candidat guanyador i les mirades entre les diferents faccions tallaven l’espès ambient.Després d’acabar-mos totes les cerveses de la nevera per reduïr la crispació, va començar l’assemblea. La secretària-metralleta va diparar una ràfega que portava escrita en un paper, lo tresorer sortint va presentar un tediós balanç econòmic entre los badalls dels assistents i tot seguit lo president jubilat va fer un repàs de les activitats realitzades durant la legislatura per les diferents seccions de l’entitat, que es poden resumir en lo següent:
Los cursets, que serveixen per pescar nous socis.
Les caminades, per als que ja no poden córrer.
Los barrancs, on algunes noies són convenientment introduïdes.
Les curses, per als que los agrada córrer-se a la muntanya.
L’escalada, per als penjats.
Les expedicions, per als sobrats.
A continuació es va obrir el torn de precs i preguntes. Aquí la gent ja començava a pelar-se de fred per culpa de la bomba de calor invertida i los vidres trencats, per la qual cosa només algun valent va atrevir-se a demanar alguna cosa. Si no recordo malament 200 metros de corda, no se si per a fer una execució en massa o per a saltar a xúlit. Quant a les preguntes, un soci va tindre la genial idea d’interpel•lar la junta sobre el refugi de Caro, a lo qual
un membre (re-membre) va respondre parsimoniosament amb hipèrboles, metàfores i circumloquis, fins que el tremolor dels assistents, va aconsellar passar al següent punt de l’ordre del dia, les votacions.La nova junta va sortir elegida com un part espontani i sense dolor. I vatros us preguntareu quants vots comprats i tejemanejes van haver-hi’ Pos segurament, però com només hi havia una candidatura, pos au! Això sí, l’abstenció altíssima, com correspon a una democràcia occidental ben consolidada.Al final lo president sortint va adreçar-mos unes paraules tan emocionades que va ser difícil contenir los plors. Per tancar l’acte vam anar tots en peça a l’Sport a ofegar les penes en cava.Desitgem molta sort i courage a la nova junta. Saben que estem fent-los costat per tirar endavant i sempre millorar i fer gran la nostra entitat.<>by oudur
.JPG)
.jpg)
