La Gouffre d'Enfer

Aquest diumenge els dos blogmasters ens hem tret una espina que portabem clabada feia molt de temps, ja que per diverses causes encara no habiem pogut fer aquest barranc, catalogat com el mes tècnic dels pirineus. Es tracta d'un barranc que degut a la seva gran zona de captació d'aigues, només es pot fer una epoca molt concreta de l'any, que sol ser d'unes tres a quatre setmanes compreses entre finals de septembre i principis d'octubre (durant l'estiu es fon la majoria de gel de la capçalera), ja que la resta d'any el seu caudal es inhumà. L'altre factor que complica molt el descens és l'engorjament d'algunes zones, que en combinació amb el caudal fan que sigui impossible rapelar directament per dintre l'aigua, i degut a això es tenen que utilitzar infinitat de pasamans recuperables i desviadors per tal de poder progressar.

Vam marxar dissabte per la tarde, i després de 5 hores de viatge vam arribar a La Vall de Lis amb una pluja fina però continuada i la veritat es que no teniem massa clar que el dia seguent poguessem fer el barranc, ja que el temps no estaba per a bromes. Tant prompte vam arribar ens hem vam anar a vore la cascada final que està a 2 min de l'aparcament, i per a sorpresa nostra el caudal era acceptable, però tot i així seguia plovent. Vam passar la nit en vivac sota una carpa d'un jardi, i gracies a això vam poder sentir que sobre les 4 de la matinada va deixar de ploure. Pel matí a part d'un mal d'esquena brutal gracies a la colxoneta vam comprovar que el cel estaba ceré, però s'estaba evaporant tota l'aigua caiguda els dies abans i s'estaba formant una boira molt espesa.

La veritat es que no ens ho vam pensar massa, i després d'esmorzar ens vam ficar en plan serio i tal i cap a munt! sempre consients que no es tractaba d'un barranc qualsevol i que teniem que anar amb molt de compte. Portabem la feina prou ben feta, ja que gracies als exelents documetns de Laura Samsó, Joan Lluís Haro i l'Andres Martí teniem ven clar que ens trobariem a cadascún del tres trams que vam fer.

Vam fer els tres ultims trams del barranc, i com podreu veure al vídeo cadascun te les seves histories, però sens dubte el mes destacat és el pasamà recuperable dels "inhumans" de l'últim tram, que gracies a ell t'evites caure a un tub impossible de rapelar per la brutalitat de l'aigua que hi passa.

Aquí us deixem unes fotos i el vídeo del descens:

Nova adquisició

Ja tenim una camara acuatica mes entre nosaltres, es tracta de la olympus 725 SW, amb capacitat de submergir-se fins a 5 metres de profunditat i resistent a caigudes de 1,5 metres d'altura.
Aquest cap de setmana, si el temps ens deixa, l'estrenarem a un dels barrancs catalogats com a mes tècnics d'Europa, La Goufre d'Enfer, així que el dillums esteu atents!

Massif du Vercors.

vídeo. part1:

vídeo.part2:

Descens realitzat per Saba, @lbert i David (Penyagaleros), aprofitant la trobada del Rif’07 al acollidor poble de Pont en Royans.
El llibre utilitzat per als descens es Cascades, gorges et canyons, pré-Alpes d'Isère et de Savoie, Bauges, Chartreuse, Vercors y Belledonne.

4/9/2007
Canyon du FURON o Gorges d'ENGIN
Solament baixat la 1ª part. Descens encaixat i molt aquàtic curt. Els francesos l’anomenen “Express” 3 tobogans i dos ràpels. Equipament bo. Per a obrir boca (y combinar) a la zona dels Vercors.
Canyon de l'INFERNET
Descens magnífic amb calcari: fosc, engorjat amb altes parets, aquàtic i estret. Entrada per un ràpel de 25m, dels que et trauen el hipo. Molts pasamans, per el tema del cabal, que resta dificultat.
Equipament algo vell, però bo. 1 hora de descens sense preses. Per a combinar o repetir.

5/9/2007
La PISSARDE (Aval) o Cascade de ALLIÈRES
Cascada de 80m (20+60) en la seva part final i per varis trams encaixats amb molts de ràpels. Instal·lat amb químics. 3 hores de descens part superior i inferior.
Grotte de l'OLETTE (Affluent RD du FURON)
Barranc que forma una petita travessia espeleològica abans de desembocar al Furon. Mitja hora de descens. Interessant per combinar. Instal·lacions per regalar i vendre.

6/9/2007
ECOUGES (LA DREVENNE)(Partie supérieure)
El descens mes recomanable i obligat si es pasa per el Vercors. Immensa gorja calcari de ràpels consecutius i un caudal alegre. Xalarem tant que el repetirem l’últim dia, això si, molta gent el diumenge. Instal·lacions varies i abundants, pasamans, sifons, olles… un poc de tot. Imprescindible i espectacular. 2 hores de descens sense preses ni esperar.
ECOUGES (LA DREVENNE)(Partie moyenne)
La segona part es oberta, amb trams engorjats, però no desmereix per a res, també porta menys aigua per una captació de aigua entre el tram 1 i 2. Combinació amb la part superior recomanable. Equipat amb químics. 2 hores de descens.

7/9/2007
Le VERSOUD (PARTIE BASSE)
Curt descens (1 hora) aquàtic i bonic. Varies salts (max 15m). instal·lat amb químics. Per a combinar i repetir.
Le RUISANT
Cascada de 120m (4 reinstal·lacions) mes un altre de 60m i rampa final. Reinstal·lacions penjades. Dura aproximació. Equipat amb químics. 3 hores de descens.

8/9/2007
Les LAVURES
El barranc més fruix de la setmana. 1’30 hores de descens. Equipament regular. El tramo de les tres olles consecutives.
Le RUZAND
Junt amb el Ecouges s’emporta la nota mes alta del Vercors. Descens engorjat amb una gran cascada de 150m en mig (5 reinstal·lacions, sent la ultima tirada la mes espectacular amb un ràpel de 80m volat) mes una altra cascada encaixada de 80m. equipament amb químics. Descens 5h + 4 espera. Combinació de cotxes recomanable.
Foguera al llit del barranc abans de la sortida vertical per a suportar la llarga espera per l’acumulació de grups.

Massif du Vercors (Pont-en-Royans)



Album de fotos

CANYONING: Massif du Vercors (pont-en-Royans)

kurrada by David Tomás........................................................................