27 de gener de 2012

CANVI DE DATA PER L’HOMENATGE A JOAN SABATÉ GELADÓ

 

Us informem que per motius aliens a la organització s’ha de canviar la data de l’homenatge.

Enlloc del 24 de març l’acte es farà la tarda del proper dissabte 17 de març a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, l’hora igualment la confirmarem més endavant.

Disculpeu les molèsties.

20 de gener de 2012

HOMENATGE A JOAN SABATÉ GELADÓ

 
 
Som molts els que et recordem contínuament i volem compartir el teu record amb tota la gent que ho desitgi.

Hem decidit que la tarda del dissabte 17 de març et farem un homenatge, serà a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. L’hora d’inici la confirmarem més endavant.

Sabem que tu ens acompanyaràs, com fas cada dia.  


15 de gener de 2012

PRIMERA GRAN INTEGRAL AL PORT - AVENC DE LLAMBRARS-

INTEGRAL:  Cavitat, avenc o cova, que te dos entrades a una distancia considerable una de l’altra.  

Com no podia ser d’una altra manera aquest avenc el va trobar Joan Tiron, (quan vereu on està situat l’avenc  ja entendreu per que ho dic), està situat a la vessant sud de la punta de Llambrars, a la zona del Montsagre de Paüls i es un avenc molt interessant, de formació tectònica, es una diàclasi que te durant tot el seu recorregut una amplada aproximada de 70 cm. o sigui prou còmoda, te una entrada gran i un primer pou molt bonic i ample de 15 metres. A la seva base es troben les restes dels primers exploradors  ( mitja dotzena d'ovelles i un boc en esquella). Durant tota la cova es va notant una forta corrent d’aire el que  ens   fa albirar la il•lusió de que pot sortit alguna cosa molt gran, i així és ja que desprès de recórrer un centenar de metres aprox., tres pous un de 15 metres, un de 5 metres i un de 6 metres, i després de varies grimpades, alguns blocs inestables que ens fan patir una mica i com no pot ser d’un altra manera algun pas estret, SORPRESA troben la sortida a la meitat de la paret situada al nord-est de la punta de Llambrars. En resum es un avenc que te una mica de tot es una mica tècnic i sobretot que es la primera travessa espeleològica del port. Tota la cavitat està equipada en parabolts per a poder fer la travessa en doble corda. I quant surts fora per la entrada inferior encara no s’acabat tot ja que hi ha dos opcions per tornar al cotxe:

a) fer un ràpel fins al peu de la paret. 

b) instal•lar una corda (la paret està equipada en parabolts) abans d’entrar a l’avenc i al sortit remuntar la paret uns 25 metres aprox. cap a la punta de Llambrars.



PD: Pròximament adjuntarem topografia i un petit resum de com accedir-hi


 Va per tu "SABA"


13 de gener de 2012

LA FLAMA DE LA LLENGUA A COVA DE LES MERAVELLES


Els nostres companys l'Espeleo Club Castelló, ens conviden a participar a l'acte que organitzen el día 11 de febrer, en motiu de la renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Castelló. L'acte es celebrarà a la Cova de les Meravelles.

Proposta:

Hola companyes i companys:

En aquesta carta l'Espeleo Club Castelló us convida a tots vosaltres a participar en un acte molt emotiu i reivindicatiu. El proper dia 11 de febrer al matí anem a fer una recepció a la Flama de la Llengua a la “Cova de les Meravelles” de Castelló. La idea és que participi tota la gent de l’Interclub espeleològic de Castelló conjuntament amb tothom que hi vulgui participar, tant si són espeleòlegs com si no ho són.

Com marca la tradició, Prada de Conflent, poble on és enterrat Pompeu Fabra, encén la flama de la llengua que duta per alguna de les entitats excursionistes del país arriba a Montserrat. Enguany ja en fa quaranta tres que se celebra la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, un acte reivindicatiu que simbolitza la voluntat de mantenir la llengua i que cada any organitza una entitat excursionista.

I és enguany, quan per primera vegada i per iniciativa del Centre Excursionista de Castelló, la Flama de la Llengua travessarà el riu Sénia i entrarà a la província de Castelló.

L'origen de la festa data del 1968, quan les entitats excursionistes van liderar als actes de commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Una comissió formada per una vintena d'entitats van organitzar la portada d'una flama des de la tomba del lingüista, a Prada, fins a Montserrat.

Van haver de passar dos anys perquè la festa es repetís i, des del 1970, s’ha celebrat ininterrompudament. Des de llavors, cada any, un grup excursionista diferent s'encarrega de coordinar la festa, que culmina a Montserrat amb la rebuda del pare abat.

I aprofitant que la Flama de la Llengua ve a Castelló, l’Espeleo Club Castelló, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Castelló organitzarà un acte de recepció de la Flama en una cova tan especial per a tots els castellonencs com és la Cova de les Meravelles.

La programació prevista serà encendre la flama a la boca de la cavitat i fer-li una recepció per part de tots els espeleòlegs, tant de la província de Castelló com d’altres indrets del País Valencià, de Catalunya o d’altres zones lingüístiques catalanes. Després entrarem a la sala d’entrada de la cova on es llegirà un fragment del “Tombatossals”.

Posteriorment els espeleòlegs federats poden fer un recorregut per dins la cova, fins la xemeneia, que és una altra boca que té la cavitat, portant amb ells la flama. Els que no estan federats o els que no hi vulguin entrar poden anar per fora fins la xemeneia per esperar la sortida de la flama. Així la flama realitzarà una travessa subterrània. La idea és gravar imatges de vídeo de la flama per dins de la cova.

A més d’aquest acte, se’n celebraran alguns més, entre ells destaca la pujada de la Flama de la Llengua al Penyagolosa, cim més alt de tota la zona lingüística valenciana. Més endavant ja us informarem més detalladament de tot el programa d’activitats.

Aprofito la present per saludar-vos cordialment.

¡¡¡ VISCA LA NOSTRA LLENGUA !!!

Luis Almela Agost (Espeleo Club Castelló)




Breu història de la Flama de la Llengua:

Des de sempre la nació catalana ha trobat en el foc l'element simbòlic que ha donat caliu a gran part de les seves manifestacions culturals, polítiques, festives... L'excursionisme fou un dels moviments arrelats al país que, en temps difícils, ha estat una font per la preservació i manteniment del bagatge cultural dels Països Catalans.

El 31 de març de l'any 1968, cinc entitats (Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore, Centre Excursionista Àliga, Unió Excursionista de Catalunya i Club Excursionista de Gràcia i Centre Excursionista de Catalunya) van unir la seva veu per a commemorar col·lectivament el centenari de la naixença de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Aquestes entitats obriren una nova via de concordança per tal de fer camí juntes amb aquesta iniciativa.

La proposta fou assumida per la totalitat del nostre excursionisme i el mes d'octubre es celebraren diversos homenatges. Es formà una comissió organitzadora amb la presència, a més de les entitats ja esmentades, de l'Agrupació Excursionista Pedraforca, Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Centre Excursionista de Terrassa, Centre Excursionista els Blaus, Centre Excursionista Sant Martí, Secció de Muntanya de la Cooperativa Pau i Justícia i la Secció Excursionista de l'Ateneu de Sant Just Desvern.

S'encarregà a l'escultor Rafael Solanic una llàntia per a Montserrat que mantingués perpètuament el foc encès el 12 d'octubre a la tomba del mestre a Prada: LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA. La filla del mestre Fabra -Carola- va procedir a encendre la Flama de la Llengua Catalana davant de la tomba -que es troba a Prada de Conflent- de l'eminent filòleg i rellevant excursionista; flama que fou portada per camins de muntanya fins al monestir de Montserrat, amb el qual s'encengué la llàntia votiva que va quedar instal·lada a l'altri de l'església que du la següent llegenda: Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l'esforç i mantinguda per la voluntat d'un poble.

La flama fou duta a peu de Prada a la muntanya meravella en el transcurs d'una setmana, vencent les dificultats sorgides de la dictadura. El 20 d'octubre fou possible pronunciar davant el pare abat les paraules: "sabem que el monestir la vetllarà amb amor, com ha vetllat sempre pels valors espirituals de la nostra terra". Foren 73 hores, amb 121 relleus a càrrec de membres de 21 entitats excursionistes.

Aquesta flama crema perpètuament a Montserrat i és renovada cada any. Cada mes de febrer, el poble català renova la Flama de la Llengua, que és duta cada any a Montserrat per una entitat excursionista diferent. Malgrat els intents i algunes voluntats obscures que han intenta apagar la flama, aquesta escalfa encara els drets d'un poble que vol ésser lliure.






9 de gener de 2012

AVENC DE L'ARCADA GRAN (FONT I SAGUÈ) / AVENC DEL TOPÒGRAFS

Diumentge d’espeleologia al Garraf (Ordal): Membres de diferents clubs “UEC Tortosa, ESPEMO, Serra d'Irta” em realitzat l’avenc de l’Arcada Gran (Font i Saguè) i l’avenc del Topògrafs. El “Club Ontinyent” ha realitzat l’Esquirol. 
 

Avenc del Topògrafs: Avenc amb una estretor al pou d’entrada. Cota - 45



    Avenc de l’Arcada Gran: Realitzada per la via DIRECTA amb un pou de - 102 metres.



    5 de gener de 2012

    FERRATA ROCA BLANCA / MONTSIÀ / FAIXES TANCADES




     
    Amb el vent que estem tenint aquest dies a les nostres terres i per tal d’evitar que ens aixequés a volar, la millor opció per fer activitat a l'aire lliure, es buscar les zones arraserades. Així que l'activitat d'avui la em traslladat al Montsià: Via Ferrata del Roca Blanca / Montsià / Faixes Tancades.




    4 de gener de 2012

    L'AGULLA DE BOT

    Aquesta setmana per tal d'anar acabant les vacances del l'any 2011, ahir vam decidir realitzar la cresta que ens portaba fin l'Agulla de Bot. Dita cresta ens fèia passar per la Roca del Migdia, La Falconera i per finalitzar a l'Agulla de Bot.
    Per accedir a la punta de la Roca del Migdia, vam decidir realitzar-la per l'extrem oposat de la canal que ens indicava el llibre, per això el temps se'ns va tirar a sobre, tras realitzar la punta de la Falconera i arribar fins al rapel, l'estomac ja ens deia que donéssem mitja volta.



     






    29 de desembre de 2011

    Assemblea general de la secció de Barrancs i Espeleologia.


    Com marquen les normatives el dimarts ens vam reunir per a realitzar l’assemblea de la secció. Entre altres temes tractats vam parlar del nou encarregat de material que ara serà Barquero, dels nous encarregats del blog, que seran Albert, Rafel i Helena. I de la pròxima vocal de la secció que serà Helena.
    Ara tenim moltes feines entre mans i esperem poder arribar a fer-ho tot, i que els resultats siguin els que esperem o millors.

    12 de desembre de 2011

    Sima de Otxabide, Torca del Carlista i Sistema del Rio Munio


    De pont per Euskadi i Cantabrià.

    Aquest any, al no hi haure neu per començar la temporada, hem canviat de plans per a fer espeleo, ajuntem-nos així 3 Castellonencs, 2 Andorrans i 2 Catalans. 
    Ens trobem al poble de Areatza de la província de Biscaia, on l’ajuntament ens cedeix el frontó municipal per passar la nit del dimecres i dijous. Al dia següent ens endinsem al parc natural de Gorbeia, per visitar la Sima de Otxabide. La sima es troba penjada a la paret de Itxina, una vegada dins accedim per una petita galeria fòssil fins a la capçalera del majestuós pou de grans dimensions, una vegada a la base arribem a la cota -150m. Una vegada a baix fem una visita a la galeria Principal, la del Campament, la del Polp i Gorbea i Sifó terminal.



    Els divendres anem a la vall de Karrantza, al karst de Rasines un dels millors de la península. La cavitat a visitar, es una de les grans clàssiques, la Torca del Carlista. Tenint la sala més gran d’Europa i la tercera del món, amb un volum de 115.000 metres quadrats. Accedim per un pou de 60m fins al sostre de la gran sala, on ens espera un pou volat de 97m, una vegada a baix visitem la cavitat a la cota -340, on hi han grans formacions.
    El divendres i dissabte ens allotgem al càmping de Ramales. El dissabte anem fins a la petita població de Ason , per endinsar-nos per la Vall de Rolacia, 3h després trobem la torca de los Hombres. Una de les boques del la Travessa del Rio Munio, un quants pous enllaçats per bonics meandres i ens deixen a les galeries inferior, que en poc temps ens tornen a portar a l’exterior, per la boca de la Cueva del Rio Munio.
    I per acabar el pont, el gran partit R.Madrid-Barça i al dia següent cap a casa. 


     

     Fotos Rafel:

    11 de desembre de 2011

    BARRANC DEL COCÓ FONDO



    A les 8:00h ens hem trobat Helena, Ana, Rafel, Oscar Barquero, Jordi Ortiz, Miguel i jo per realitzar un barranc del Port, conegut per tenir una de les aproximacions més dures del massís. Després de deixar el cotxe de Jordi prop del Mas Francisquet ens hem dirigit amb la resta de cotxes a l’Àrea de lleure de la Vall. Allí, després de deixar el Mas Petrolí a la dreta, hem anat pujant per la Canal d’Enganyó. La pendent ha anat augmentant fins al punt d’haver alguna grimpada que altra. Per la dificultat i duresa de l’accés més d’un ja es pot imaginar qui va descobrir aquest barranc. Per suposat, el Sr. Tirón. Les sueres i l’augment de pulsacions han fet pujar els colors de cara de tots i, sobretot, els d’Helena, que a partir d’avui es coneix amb el nom de Heidi.

    Un cop al barranc han començat els innumerables ràpels, un darrera l’altre fent cas de les lliçons dels grans mestres. Hem anat sense encantar-nos sortejant cadascun dels trams. Hi ha ràpels per a tots els gustos; més curts, més llargs, bruts, verticals, amb basses per esquivar... o no esquivar, com Rafel, que s’ha atrevit a sucar un peu. Un ràpel, un altre, uffff!! Això no s’acaba i ja són les dues de la tarde. Aix!! Els meus budells demanen teca. I això que n’hi havia que volien dinar al Pou de les Neus. ‘Quan queda?’ ‘5 minuts!!’ Sí, sí... Finalment, ens trobem amb un sender i decidim abandonar a falta de 3 o 4 ràpels. Sí, com se sent, ABANDONAR!!

    El sender ens ha conduït al barranc de les Carroveres després d’esquivar la malesa, on Miguel ha deixat part de les malles del Lidel i jo el cavell per voler anar per una variant. Finalment, hem divisat el cotxe prop les 17:00h. I quina felicitat, veritat Ana? Amb Jordi al volant fent rallys per arribar a temps a portar la xiqueta al cine, hem pujat a buscar els altres dos cotxes a l’Àrea. Després, una part del grup ens hem quedat al Mas devorant entrepans, sense parlar.

    En resum, ha estat un dia genial, on cadascú de nosaltres ha aportat lo millor; uns les seves aptituds barranqueres, altres cançons en un anglès perfecte i fins i tot n’hi ha hagut que s’han atrevit a reproduir capítols de Bob Esponja!! Quina xalera!!

    By Maggie

    4 de desembre de 2011

    Espeleo Alcalà de Xivert



    Ens hem trobat de bon mati amb els companys de l’Espemo i de ECC a la Salsadella per a fer una  mica d’espeleo al terme municipal d’Alcalà de Xivert, concretament a la serra de Atalayas. Una vegada allà hem esmorzat adequadament i ens hem dividit amb dos grups per a poder  realitzar l’avenc del Collet Roig i el de Mas d’Ascla. El primer d’ells, el més profund del terme amb una cota de -106m, però sense gaire interès i els segon de menor magnitud, però molt més atractiu.



    7 de novembre de 2011

    II tarda de la Imatge a St. Esteve de Sesrovires amb el teu record molt present


    Eren voltants de les tres de la tarda quan tumpare, tamare, tungermà, taiaia, mamare, mungermà, maiaia, Javi, Rafel, Helena i jo hem marxat cap a St. Esteve de Sesrovires, en arribar allà s’han afegit al grup Silvia i  Jordi. Molts més haurien vingut, però les circumstàncies no els hi han permès. Hem anat a la II Tarda de la Imatge que organitza el GIRES, era un dels teus últims projectes pendents i no podia quedar sense realitzar-se, així que, tots junts hem anat a veure la pel·lícula de Cueto-Coventosa, la reina de les travessies sota terra.
    Abans les 17h ja estàvem allí, l’Antoni ben aviat ens han vingut a saludar i en breu el Juan Miguel, els dono les gràcies per l’acollida, sempre és dur anar a un lloc que no coneixes i més en aquestes circumstàncies.
    Als pocs minuts, una cara coneguda, l’Amancio, sempre recordaré el dinar que vam compartir els tres camí de Murcia. Ell presentava la peli “Expedición Trummelbach”, encara tinc fred ara, crec que com la majoria dels allí presents; milers de sensacions m’han envaït en veure aquesta filmació, és inexplicable.
    Entre el primer curt, el documental del “20º aniversari del GIRES” i el de “Cenotes. El inframundo de Xibalbá”, arriben unes altres cares conegudes, el Ricard, el Carles i la Feli, no et pots imaginar l’apreci que els tinc, el fet d’abraçar-los m’omple d’energia.
    Tots junts hem passat la tarda mirant les pel·lícules, la última la teua, com hem comentat en Javi, lo bo es deixa per al final. Tornar a sentir la teua veu encara fa que el cos em tremoli, però tot i això, el fet de sentir-te riure m’ha fet esclatar un rialla.
    En acabar els passes, han fet entrega d’uns obsequis, com tu no el podies recollir ho he fet jo; Helena, Jordi i Rafel m’han acompanyat, però sé que tu també estaves amb mi i que d’alguna manera l’hem recollit junts. Com tu em vas ensenyar, els dos que som un, i ara més que mai.
    Si m’he de quedar amb alguna cosa d’esta tarda, per mi el més important ha estat el fet de compartir el teu record amb algunes de les persones més importants de la teua vida i amb moltes altres que s’estimen la muntanya com tu ho feies.
    Saps que sempre t’estimaré i que sempre caminarem junts!!!
                                                                                                                          Pili

    6 de novembre de 2011

    Sortida de Calendari: Cova Urbana de Tarragona

    Aquest diumenge, ens hem desplaçat fins a Tarragona per fer la visita a la Cova Urbana,  en la sortida anual d’espeleologia del calendari d’activitats de la UEC.
    Una vegada a Tarragona ens hem trobat amb el Pep Bin Laden, a la Fleca 2000, un caferet de rigor i hem anat fins al  nº32 del carrer Gasòmetre, on hem baixat a la planta -4.
    Una vegada allí ens hem ficat els neopres, i per un pou des de un traster accedim a un antic aqüeducte Roma i poc metres després trobem un altre pou ja natural que ens deixa dins de cavitat, en una sala semi inundada. Hem fet un recorregut de visita per les sales inundades passant alguns sifons i  per les galeries fòssils superior, repletes de fang on hem aprofitat per fer una guerra de boles de fang.  A la sortida ens hem rentat amb una manega al traster  i un altre cop a la superfície.  



     

    31 d’octubre de 2011

    Avenc lo Fornàs i MC101



    Hem aprofitat diumenge per fer dos avencs que teníem pendents, de mati hem anat a  l’avenc Lo Fornàs, amb la segona boca més gran del massís del Port, aproximadament uns 20m de diàmetre.  Esta situada prop de la Tosseta Rasa, l’aproximació més còmoda és des de les Foies. Te un pou de 20m i desprès per una finestra a mitja altura ens porta fins al cota màxima de -65m.
    A la tarda hem fet MC101, avenc sense gaire interès, mes aviat de col·leccionisme, però combinable amb qualsevol de la zona. 





    24 d’octubre de 2011

    Avenc de la Barcina

    Seguint en la línia de intentar tornar a la normalitat, hem anat a fer l’avenc de la Barcina, un dels avencs clàssics dels massís del Port.  
    Situat com diu el seu nom a la Barcina, l’accés es realitza des de la corba de  la carretera de Caro, anterior del Coll del Vicari. Seguirem el sender un 1km i poc, fins arribar a una gran baguada, es localitza bora un pi solitari.
    L’avenc  te una profunditat de -142m, solament cal utilitza corda fins a la cota -100m aproximadament.  La instal·lacions estan equipades amb fix;  amb tensors químics, parabolts, longlife, spits  i fins i tot una biga d’acer al pou d’entrada.