Els nostres companys
l'Espeleo Club Castelló, ens conviden a participar a l'acte que organitzen el día 11 de febrer, en motiu de la renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Castelló. L'acte es celebrarà a la Cova de les Meravelles.
Proposta:
Hola companyes i companys:
En aquesta carta
l'Espeleo Club Castelló us convida a tots vosaltres a participar en un acte molt emotiu i reivindicatiu. El proper dia 11 de febrer al matí anem a fer una recepció a la Flama de la Llengua a la “Cova de les Meravelles” de Castelló. La idea és que participi tota la gent de l’Interclub espeleològic de Castelló conjuntament amb tothom que hi vulgui participar, tant si són espeleòlegs com si no ho són.
Com marca la tradició, Prada de Conflent, poble on és enterrat Pompeu Fabra, encén la flama de la llengua que duta per alguna de les entitats excursionistes del país arriba a Montserrat. Enguany ja en fa quaranta tres que se celebra la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, un acte reivindicatiu que simbolitza la voluntat de mantenir la llengua i que cada any organitza una entitat excursionista.
I és enguany, quan per primera vegada i per iniciativa del Centre Excursionista de Castelló, la Flama de la Llengua travessarà el riu Sénia i entrarà a la província de Castelló.
L'origen de la festa data del 1968, quan les entitats excursionistes van liderar als actes de commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Una comissió formada per una vintena d'entitats van organitzar la portada d'una flama des de la tomba del lingüista, a Prada, fins a Montserrat.
Van haver de passar dos anys perquè la festa es repetís i, des del 1970, s’ha celebrat ininterrompudament. Des de llavors, cada any, un grup excursionista diferent s'encarrega de coordinar la festa, que culmina a Montserrat amb la rebuda del pare abat.
I aprofitant que la Flama de la Llengua ve a Castelló, l’Espeleo Club Castelló, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Castelló organitzarà un acte de recepció de la Flama en una cova tan especial per a tots els castellonencs com és la Cova de les Meravelles.
La programació prevista serà encendre la flama a la boca de la cavitat i fer-li una recepció per part de tots els espeleòlegs, tant de la província de Castelló com d’altres indrets del País Valencià, de Catalunya o d’altres zones lingüístiques catalanes. Després entrarem a la sala d’entrada de la cova on es llegirà un fragment del “Tombatossals”.
Posteriorment els espeleòlegs federats poden fer un recorregut per dins la cova, fins la xemeneia, que és una altra boca que té la cavitat, portant amb ells la flama. Els que no estan federats o els que no hi vulguin entrar poden anar per fora fins la xemeneia per esperar la sortida de la flama. Així la flama realitzarà una travessa subterrània. La idea és gravar imatges de vídeo de la flama per dins de la cova.
A més d’aquest acte, se’n celebraran alguns més, entre ells destaca la pujada de la Flama de la Llengua al Penyagolosa, cim més alt de tota la zona lingüística valenciana. Més endavant ja us informarem més detalladament de tot el programa d’activitats.
Aprofito la present per saludar-vos cordialment.
¡¡¡ VISCA LA NOSTRA LLENGUA !!!
Luis Almela Agost (Espeleo Club Castelló)
Breu història de la Flama de la Llengua:
Des de sempre la nació catalana ha trobat en el foc l'element simbòlic que ha donat caliu a gran part de les seves manifestacions culturals, polítiques, festives... L'excursionisme fou un dels moviments arrelats al país que, en temps difícils, ha estat una font per la preservació i manteniment del bagatge cultural dels Països Catalans.
El 31 de març de l'any 1968, cinc entitats (Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore, Centre Excursionista Àliga, Unió Excursionista de Catalunya i Club Excursionista de Gràcia i Centre Excursionista de Catalunya) van unir la seva veu per a commemorar col·lectivament el centenari de la naixença de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Aquestes entitats obriren una nova via de concordança per tal de fer camí juntes amb aquesta iniciativa.
La proposta fou assumida per la totalitat del nostre excursionisme i el mes d'octubre es celebraren diversos homenatges. Es formà una comissió organitzadora amb la presència, a més de les entitats ja esmentades, de l'Agrupació Excursionista Pedraforca, Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Centre Excursionista de Terrassa, Centre Excursionista els Blaus, Centre Excursionista Sant Martí, Secció de Muntanya de la Cooperativa Pau i Justícia i la Secció Excursionista de l'Ateneu de Sant Just Desvern.
S'encarregà a l'escultor Rafael Solanic una llàntia per a Montserrat que mantingués perpètuament el foc encès el 12 d'octubre a la tomba del mestre a Prada: LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA. La filla del mestre Fabra -Carola- va procedir a encendre la Flama de la Llengua Catalana davant de la tomba -que es troba a Prada de Conflent- de l'eminent filòleg i rellevant excursionista; flama que fou portada per camins de muntanya fins al monestir de Montserrat, amb el qual s'encengué la llàntia votiva que va quedar instal·lada a l'altri de l'església que du la següent llegenda: Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l'esforç i mantinguda per la voluntat d'un poble.
La flama fou duta a peu de Prada a la muntanya meravella en el transcurs d'una setmana, vencent les dificultats sorgides de la dictadura. El 20 d'octubre fou possible pronunciar davant el pare abat les paraules: "sabem que el monestir la vetllarà amb amor, com ha vetllat sempre pels valors espirituals de la nostra terra". Foren 73 hores, amb 121 relleus a càrrec de membres de 21 entitats excursionistes.
Aquesta flama crema perpètuament a Montserrat i és renovada cada any. Cada mes de febrer, el poble català renova la Flama de la Llengua, que és duta cada any a Montserrat per una entitat excursionista diferent. Malgrat els intents i algunes voluntats obscures que han intenta apagar la flama, aquesta escalfa encara els drets d'un poble que vol ésser lliure.
